Un dels fets més importants d’aquestes Festes de Nadal és la celebració del naixement del nin Jesús. Una nova vida és un esdeveniment ple de sensacions indescriptibles, perquè tothom que hagi estat en contacte amb algun nadó, ha pogut experimentar una immensa tendresa i sentir com d’aquell cosset fluïa una energia vivificadora que penetra la pell per arribar a la profunditat del teu ésser. La d’aquell infanto venia plena de bons auguris: «jo sóc camí, veritat i vida» ens dirà en la seva adultesa. Venia per rompre motllos i mostrar que es podia viure d’una manera autèntica, amb compromís amb la vida i amb les persones, que les relacions humanes requerien de l’amor, de la comprensió i el perdó. Venia per expressar el diví en el humà i el humà en el diví. Aquesta plenitud, realitzada en Ell, és la fita que ha proporcionat a la humanitat, a cada un de nosaltres des de la nostra llibertat. Però tot això és el que abraçava la maternitat de Maria. Instaurar el paradigma de l’amor en contra del paradigma de violència i de mort és la decisió de Maria amb la seva maternitat. Observadora del mal, el dolor i la injustícia entre els homes opta per l’amor i, com a font de vida, amb generositat i disponibilitat concep la creació d’una nova vida, plena de possibilitats.
La maternitat de Maria representa el retorn de la deessa, la imatge d’aquella dona que es concebia com a font creativa de la vida, de tota la creació. La maternitat tenia un caràcter numinós -la manifestació del diví. L’esdevenir del temps ens ha amagat tot aquest legat durant molt d’anys, però tota la investigació d’autores ens ha retornat tota la saviesa dipositada en la dona-mare de tota la humanitat. Així ho manifesta Merlin Stone (2021) en el seu llibre Cuando dios era mujer, fruit d’una llarga recerca:
El cuerpo de las mujeres, como reflejo de lo divino femenino, era antiguamente un territorio sagrado que no debía profanarse ni ultrajarse, debía ser tratado con consideración tal como se hacía con la tierra si se deseaba que diera frutos y proveyera de alimento a sus hijos, los humanos. Recuperar ese respeto por lo vivo, re-sacralizar el propio cuerpo en un momento en que las mujeres se han convertido en esclavas de unos estereotipos de belleza imposibles de alcanzar, por lo que los trastornos del comportamiento alimentario y la cirugía estética se han generalizado convirtiéndose en síntomas de que algo muy grave está pasando, es una tarea muy necesaria.
Tanmateix el control existent per part d’una societat estructurada en el masculí dificulta la interiorització d’aquest pensament. D’aquí que el desig de Maria de proporcionar una nova vida estigui en latència, a l’espera d’una nova consciència, perquè, sens dubte, no li dou ser fàcil digerir com tenim a la infància: cada any moren uns cinc milions de criatures menors de cinc anys a causa de la malnutrició i cada any moren al món, per culpa de la contaminació, uns nou milions de persones. Victòria Sau proclamava que la maternitat està en funció del pare. Ens va obrir els ulls i ara ens toca a nosaltres vivificar la maternitat de les nostres ancestres.
