Suscríbete Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Bona collita, vull dir Nadal

Nota de l’autor: article dedicat a Antoni Vadell i Ferrer. Home de Déu i tolerant.

Ara que ve Nadal, poc o molt les famílies es voldran reunir. Enguany, amb més ganes que mai, tot i Òmicron: les Festes del 2020 varen ser, per a moltes llars, solitàries: de no ser per la lluminària exterior, es podrien haver confós amb qualsevol dia laborable. Conec una persona que per combatre la forçada solitud d’aquells dies decidí anar a l’oficina. Em raonà la seva elecció : «un pic t’hi poses, ja no te’n tems,de si és Nadal, Sant Esteve o Cap d’Any». Certament, és així. Però les publicacions serioses sobre medicina, sociologia i competitivitat empresarial coincideixen: la força laboral, per a rendir satisfactòriament, necessita descansar de manera cíclica. Bé que ho sabien els sacerdots de Luxor i Karnak, autèntics protagonistes de la història de l’Egipte faraònic. Els quals implantaren uns dies de descans cada quatre mesos, coincidint amb les diferents fases solars. Aquests moments de felicitat (per dir-ho d’alguna manera ) eren immediatament posteriors a la sembra de l’arròs, les riuades del Nil, la recol·lecció del cereal i la preparació de les terrasses per a la propera collita.

Coincidència o no, dit descans coincideix amb tres dades del nostre calendari: Nadal, Setmana Santa i vacances estivals . Ara bé, hom podria discutir sobre aquest origen pagà. I objectar que la tradició dels presents nadalencs és única i exclusivament deguda al mite dels Reis Mags d’orient. Certament, podria ser així. De la mateixa manera que els agnòstics més recalcitrants poden objectar que ja fa uns deu mil anys l’hivern era l’època de l’any elegida pels caçadors-recol·lectors per a les seves unions. Era moment d’intercanvi entre clans: coneixements, diners, presents, força productiva i...dones. Això ho explica molt bé Noah Harari al seu multipremiat llibre Homosàpiens. Osiris, Zeus, Jahvè i Jesucrist quedaven molt lluny, essent sincers.

Perdonin l’article digressor: espero la seva benevolència. Perquè fins i tot per aquestes dates els esmentats i temuts sacerdots de Ra (o els inquisidors dominics) solien mostrar-se indulgents. Tot perdonant la vida dels condemnats a mort...a canvi de treballar com a esclaus en la construcció pública: a l’antic Egipte es bastien piràmides,al Renaixement es construïen catedrals.

Bona collita - vull dir, Nadal - a tothom.

Compartir el artículo

stats