El 16 de desembre de 1981, avui fa 40 anys, moria el professor Manuel Sanchis Guarner. D. Manuel, com col·loquialment era anomenat, va ser un home ple de bondat i de saviesa. Un home senzill i sincer que va treballar tota la vida per la nostra llengua i la nostra cultura. Filòleg, historiador, professor de la Universitat de València, el professor Sanchis Guarner els anys cinquanta va treballar estretament amb Francesc de B. Moll a Mallorca, en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear i els anys setanta va pertànyer a la Comissió Litúrgica de la Província Eclesiàstica Valentina, amb el també mallorquí, Pere Riutort. Sanchis Guarner va crear l’Institut Universitari de Filologia Valenciana, va ser director de l’Institut de Ciències de l’Educació i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia.
Vull subratllar la grandesa moral i la dignitat d’un professor maltractat i insultat pel terrorisme que assotà la ciutat de València els anys setanta i vuitanta. La seva veu era la paraula i la seua única arma, l’estudi, mentre que els seus enemics van utilitzar la violència per atacar-lo i desprestigiar-lo, tot acusant-lo de catalanista. De fet, el 6 de desembre de 1978 la policia va fer esclatar un paquet bomba (amb mig quilo d’explosius i metralla) enviat a casa del professor Sanchis Guarner, embolicat com si fos un regal de Nadal.
Personatges d’una talla intel·lectual més que mediocre, van difamar el professor Sanchis Guarner, mentre un diari del Cap i Casal l’atacava d’una manera miserable, acusant-lo d’estar venut a Òmnium Cultural.
I és que al País Valencià, durant els anys setanta i vuitanta, uns assenyalaven i uns altres posaven bombes a D. Manuel, a Joan Fuster o a la llibreria 3i4. Els «incontrolats» agredien les autoritats democràtiques i fins i tot van assassinar Miquel Grau a Alacant i uns anys més tard, Guillem Agulló. Atacs a la Universitat de València i a la Casa de Catalunya i l’assalt al Palau de la Generalitat, són només uns exemples de les agressions dels «incontrolats» que van patir els polítics i els intel·lectuals valencians.
La violència que va patir el professor Sanchis Guarner durant la «Batalla de València», no va ser mai investigada i els seus autors no van ser portats mai davant la Justícia. Més encara, els autors de l’atemptat a D. Manuel van ser tolerats per les autoritats franquistes. Personatges com Emilio Attard i Fernando Abril, que van instigar el fonamentalisme inquisidor contra els intel·lectuals valencians, mai no van tindre la força de la raó, sinó la raó de la força.
Mentre que l’insigne filòleg i historiador mort avui fa 40 anys és recordat per la seva saviesa i la seva bondat, ¿qui recorda avui els personatges mediocres que el van atacar?
El professor Sanchis Guarner fou un mestre de ciència i de vida pel seu compromís cívic en la defensa de la llengua. Empresonat per la dictadura franquista en acabar la guerra, el 1932 havia signat les Normes de Castelló. D. Manuel va ser un «Homenot», un dels intel·lectuals més importants del segle XX. Res a vore amb la misèria dels qui el van atacar, difamar i fins i tot, intentar assassinar.
