Un dels moments escènics més habituals que apareixen en aquest gènere de comèdies és quan el lladre rep l’alto del sereno i el polissó li estreny iniciant-se una cursa a veure qui la guanya. El resultat de la carrera depèn del guió de l’obra, però jurídicament el perseguit podria ser el guanyador si fes valer en el cas la doctrina legal del dret a la fuita, també coneguda com l’l’autoencobriment impune. Vol dir que pel fet de sortir corrensos no podria ser acusat del delicte de desobediència a l’autoritat. Ara bé, mentre que embeinar una enrevessada qüestió legal dins una farsa còmica seria garantia de fracàs, en una situació de la vida real, el dret a tocar el dos podria salvar el fugat d’una condemna penal.

La majoria de persones amb qui he comentat el dret a la fuita han cregut impossible que fugir de la policia no dugués aparellat algun càstig. Sembla una paradoxa, però per entendre-ho basta acudir a la jurisprudència dels tribunals que han aplicat la doctrina basant-la en el principi d’inexigibilitat d’una altra conducta. Traduïm: quan la fuita en principi prohibida es jutja comprensible, raonable i, per tant, disculpable, la fuita pot ser lícita. Les condicions de l’aplicació del principi són que en la fuita no es posin en perill o es lesionin altres bens jurídics i que l’evasió només sigui per escapolir-se dels agents i no amb l’objectiu de menysprear les ordres de l’autoritat. Ni més ni menys.

Per tal d’arrodonir la comprensió d’aquesta més que interessant doctrina, què millor que citar una de les sentències del Tribunal Suprem més modèliques sobre la qüestió (TS núm. 670/2007), la qual en un cas de fuita amb vehicle de motor condemna el conductor per conducció temerària i l’absol del delicte de desobediència greu del qual era imputat perquè «...no és exigible a ningú atendre a una cridada policial si allò anterior podria causar la seva detenció, perquè s’entén que és natural la seva decisió de no acatar l’ordre, ja que la dita decisió estaria motivada per un pur instint de l’ésser humà de salvaguardar la seva llibertat i no una altra cosa». La pràctica de l’atletisme i unes voltes a un circuit no estarien de més per garantir una fuita segura.