Estimats companys i companyes,

El meu nom és Mariluz Esún i som professora a l'IES Madina Mayurqa. Malauradament alguns ja me coneixeu perquè al mes de juny vaig haver de sortir en premsa denunciant la negligència absoluta de la Conselleria d'Educació per no posar en marxa cap protocol quan vaig comunicar a la meva directora, i ella a Inspecció, que la situació que estava patint ja era intolerable i que la meva família i jo necessitàvem que algú aturàs a un company de feina que no tenia cap intenció de respectar que NO ÉS NO.

Si en qualque moment algú ha tengut cap dubte, vull deixar ben clar que la meva sortida en premsa al juny no era ni molt menys per denunciar el meu ex-company el qual se mereixia la seva presumpció d'innocència i a qui vaig denunciar davant la policia veient que no hi havia cap altre manera de fer-lo aturar. La meva denúncia pública era per la vulneració per part de Conselleria dels meus drets, deixant-me absolutament abandonada i desatesa davant la situació que estava patint tot i que les Lleis d'Igualtat del 2007 obliga a les empreses a tenir, fer conèixer i activar protocols de prevenció i actuació en cas d'assetjament sexual o per raó de sexe. Aquest senyor acaba de ser condemnat per coaccions, tot i que evidentment, ell té dret a apel·lar ja que la sentència encara no és ferma. Però aquesta sentència no canvia l'obligació que tenia Conselleria a actuar quan ho vaig demanar ajuda. Aquesta és la cronologia real dels fets: març 2020 informo a la directora de la situació, al maig l'inspector se reuneix amb el meu ex-company per recordar-li que ha de respectar els seus companys i li aprova la fase de pràctiques de funcionari (l'inspector obvia que la llei obliga a activar protocol i durant aquest protocol entrevistar-se amb la denunciant. També obvia que la llei de Funció Pública diu que entre els meus drets consten "el sert tractada amb respecte i consideració" i "a rebre protecció en matèria de prevenció, seguretat i salut en el treball". Que la mateixa llei considera com a molt greu "l'assetjament sexual o psicològic" i com a greu "la tolerància del personal superior jeràrquicament respecte de la comissió de faltes molt greus o greus del personal que en depèn"). L'inspector comunica a la meva directora les seves actuacions però mai a jo directament demostrant un menyspreu absolut a la meva persona. Octubre 2020 començo a demanar explicacions a Conselleria de les seves actuacions ja que l'ex-company me segueix molestant. Inspecció no contesta mai cap de les meves peticions presentades i enregistrades (només ho fa dia 15 de juny 2021, dia en què surto en premsa). 6 de novembre 2020 presento denuncia davant policia perquè la situació és insostenible i li comunico a l'inspector. 30 de novembre l'inspector informa a Personal Docent d'un possible cas d'assetjament.

Primer de tot, volia agrair el vostre suport durant tot el mes de juny. En segon lloc, ara que ja tenc una sentència que condemna al meu ex-company de feina per coaccions vull fer una passa més i exigir responsabilitats a una Conselleria d'Educació que ha demostrat no tenir cap respecte pels drets del seu personal docent.

Adjunt una foto amb companys de l'IES Madina Mayurqa i ara sí, fent públic totes les passes donades i les institucions i organitzacions a les que he demanat ajuda i s'han estimat més mantenir-se en silenci, convertint-se així en còmplices. Alguns han mantingut silenci, altres han mentit. Aquests organismes i institucions als que he contactat al llarg de tot aquest temps són IBDona, Centre d'Informació de la Dona del Consell, PSIB, MÉS, Podemos i òbviament el responsable directe, la Conselleria d'Educació. Alguns m'han contestat amb excuses estúpides com que el cas estava judicialitzat i, efectivament, el meu cas contra aquest senyor estava judicialitzat, no així la negligència i la vulneració dels meus drets com a treballadora per part de Conselleria. Altres me van contestar dient que ho passaven al departament corresponent i mai més se va sabre. Altres no van contestar. I de totes, les dues organitzacions més perverses i hipòcrites van ser les que van posar a una part de balança els meus drets com a dona i a l'altra interessos polítics, i se van decantar clarament cap al darrer sense cap dubte. Dones que no s'atreveixen a causar un renouer polític, dient-nos a altres dones que siguem valentes i denunciam. Sense paraules.

En tenir sentència ferma la meva advocada obrirà la via administrativa per exigir responsabilitats a la Conselleria d'Educació. Sé que els meus recursos per a sufragar aquesta lluita són limitats i que és una situació de David contra Goliat ja que l'administració té recursos, gabinet jurídic, gabinet de premsa i tot l'imaginable a l'abast per a que els meus drets segueixin sense ser reconeguts. Però me queda l'esperança que siguin capaços de reconèixer les errades, assumir responsabilitats, assegurar-se que casos com el meu no tornen a passar i demanar disculpes a tot un col·lectiu.

Vull agrair a tots els meus companys el seu suport. No puc expressar amb paraules haver-me sentit tan acompanyada . El dia que arribava als jutjats de Via Alemanya me tremolaven les cames però en arribar vaig veure amics i companys i me van donar la darrera empenta de força que necessitava. Vaig poder mantenir-me ferme i que no me tremolàs la veu al fer la meva declaració durant el judici.

En darrer lloc, només vull dir que sé les conseqüències que tot el que estic fent poden tenir. Si miro en positiu, potser aconsegueixi que se'ns concedeixi el respecte que mereixem i que se respectin els nostres drets com a treballadors. No puc passar per alt que m'he trobat amb un departament d'Inspecció que considera que no ha de retre comptes a ningú, una Cap de Personal Docent que desconeix que la llei fa anys l'obligava a tenir un protocol i que no té cap intenció de demanar disculpes als milers de persones que fem feina com a docents i un senyor Conseller que ni tan sols se pren les molèsties de posar una investigació interna i que s'estima més sortir en premsa i declarar que se van fer les passes correctes i que servei de riscos laborals va fer un seguiment del cas. Aquestes declaracions són falses. Si miro d'una forma més realista i partint de lo que he viscut en aquests dos darrers anys, possiblement acabaré pagant el meu atreviment de qualque manera. En qualsevol cas pesa més la meva dignitat.

Atentament,

Mariluz Esún