Avui fa 20 anys, Mallorca va patir un dels fenomens meteorològics adversos més catastròfics de la seva història recent, el primer d’una sèrie d’esdeveniments extrems que, degut als efectes del canvi climàtic, dissortadament, de cada vegada son més habituals en aquesta terra.
Els dies 10 i 11 de novembre de 2001, un temporal ciclònic de vent va afectar greument tota la conca mediterrània occidental amb conseqüències tràgiques. A Mallorca, quatre persones van perdre la vida i diverses quedaren ferides; unes 175.000 persones quedaren sense llum i 29 carreteres van haver de ser tallades. L’impacte socioeconòmic fou brutal (es calcularen pèrdues per valor de més de 37 milions d’euros) i les modificacions substancials en el paisatge encara son paleses en alguns indrets de l’illa dues dècades després.
Estudis recents estimen que la força del vent va arrabassar més d’un milió i mig d’arbres i que la superfície forestal afectada fou de 12.800 hectàrees. Per posar-ho en context, l’incendi d’Andratx de 2013 va afectar unes 2.500, cinc vegades menys.
L’anàlisi geoambiental exhaustiva d’aquest i els altres temporals significatius ocorreguts en el transcurs del segle XXI amb afecció als boscos de les Illes Balears (el darrer, el que afectà Valldemossa, Esporles i Banyalbufar l’agost de 2020) quedarà recollida en un llibre fruit de la col·laboració interadministrativa entre la Universitat de les Illes Balears i la Conselleria de Medi Ambient i Territori, que es preveu presentar a finals d’any.
La publicació pretén aprofundir en el coneixement de les dinàmiques dels nostres ecosistemes i hàbitats insulars, especialment després d’un greu impacte produït per una pertorbació natural com són els temporals de vent, un fenomen intrínsec a les regions de climes mediterranis però que, en el context actual, on es produeix un efecte combinat entre escalfament global i canvis dràstics en els usos del sòl, ja s’hi està observant una tendència a la intensificació.
Aquesta dinàmica compromet la capacitat dels boscos per a la captura i emmagatzematge de carboni i impacta negativament sobre les activitats econòmiques directes (silvícoles) i indirectes (sosteniment paisatgístic). Tot i que la principal pertorbació natural per als boscos és el foc, la intensificació d’aquests temporals de vent requereix també de la capitalització de les experiències de gestió forestal que han provocat aquests episodis de temps sever per tal d’establir mesures eficients per a la restauració forestal, evitar la degradació i desertificació tot generant paisatge resilients que ajudin a la mitigació del canvi climàtic, la purificació de l’aigua o la protecció del sòl enfront de l’erosió.
L’experiència de restauració ambiental acumulades les darreres dues dècades a les Illes Balears reforcen la idea que per lluitar contra l’emergència climàtica, no basta amb plantar arbres, cal apostar per una gestió forestal activa i preventiva.
