Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Josep Miquel Bausset

Josep Miquel Bausset

Monjo de Montserrat

Josep Massot: una vida al servei de la cultura

P. Massot amb l’autor de l’article.

Els monestirs sempre hem estat espais amants de les lletres i atents a la cultura. Els escriptoris monàstics on, a l’edat Mitjana es copiaven els llibres i l’interès per transmetre l’art i la ciència, han estat una constant dels monestirs. Els d’ahir i també els d’avui. Quan els benedictins i els cistercencs fundaven nous cenobis, portaven la fe, el treball i la cultura a aquells llocs on construïen un nou cenobi. És el que sempre s’ha identificat com la triple missió dels monjos: la creu, l’arada i el llibre. Per això Montserrat ha estat un espai on l’espiritualitat i la natura, s’han unit harmoniosament amb la cultura. I on els monjos, al llarg dels segles, han cultivat l’amor a la investigació i a l’estudi. Així, a Montserrat hi ha hagut grans especialistes en Bíblia, Litúrgia, Teologia, Música, Filosofia, Història, Llengua i Literatura o Arqueologia.

Un d’aquests monjos, historiador i filòleg, és el P. Josep Massot, que, a més d’haver estat nomenat Doctor Honoris Causa per diverses Universitats, per la seva erudició, va rebre també la Medalla d’Honor 2.018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives, que agrupa les 22 Universitats dels Països Catalans.

Savi i erudit, treballador incansable i compromès en la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, Josep Massot va néixer a Palma de Mallorca el 1941 i va entrar al monestir de Montserrat el 1963. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va fer la professió monàstica el 1.964 i va ser ordenat prevere el 1.971, any en que fou nomenat director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Durant molts anys va ser també director de la revista Studia monastica i actualment dirigeix les revistes Serra d’Or i Randa. Ha estat secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, al qual pertany des del 1999, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica i de la Societat Verdaguer.

Aquest monjo filòleg, historiador i investigador de la nostra cultura, ha publicat desenes de llibres i centenars d’articles sobre el Cançoner, la llengua, la guerra civil o l’Església Catalana i ha estat guardonat amb el Premi Francesc de B Moll, de l’Obra Cultural Balear (pel conjunt de la seua obra) i el Premi Manuel Sanchis Guarner. També ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i edició de l’Obra del Cançoner Popular, així com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca. A més, el 1995 va rebre el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, el 2016 per la Universitat de València i el 2012 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A Montserrat, des del 1987 al 1991, vaig tindre el goig de treballar amb el P. Massot, un home extremadament atent, amable i delicat en el tracte, en les Publicacions de l’Abadia. El P. Massot, un treballador infatigable, té les sis taules que hi ha al seu despatx plenes de llibres, carpetes, o fulls de galerades per corregir.

El seu sentit de l’humor i la seva fina ironia, així com la seva capacitat intel·lectual, fan que les converses amb el P. Massot siguin molt enriquidores.

El P. Massot sempre ha cregut que cal «treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama de la llengua a les Illes i al País Valencià».

Per això avui que fa 80 anys, cal agrair-li ben de cor la tasca a favor de la cultura, que al llarg de la seva vida ha fet i continua fent.

Compartir el artículo

stats