El canonge més autèntic de la història de Mallorca fou Bruno Morey. En una conversa amb el capellà obrer Gaspar Aguiló contà aquesta anècdota: «En el Vaticà, les matrícules dels cotxes són SCV, Stato Città Vaticano. Quan jo estudiava a Roma, llegíem Si Cristo Venesse! Tots estam d’acord en el fet que el Vaticà és una mescla de cristianisme i paganisme perquè hi ha moltes coses que res tenen a veure amb l’Evangeli ni amb l’Església ni amb Crist». El contrast entre aquests dos sacerdots el recollí Jacint Planas Sanmartí en una secció que es deia Duelo al Sol. Un, Morey, vivia a la finca de Ca l’Abat, a Deià; l’altre, Aguiló, a Ca l’Ardiaca, amb els marginats. Dues cares d’una Església.
Aquesta setmana, Jaume Santandreu ha deixat com un pedaç brut al rector de Son Servera, Jaume Mercant. Ho ha fet a les pàgines del Diario de Mallorca per rebutjar l’oposició del segon a l’esbucament de la Creu dels ‘Caídos’. El capellà històricament rebel llançà aquest repte: «El dia que enganxeu a la solapa del vostre clergyman… l’escut de la creu gammada, jo us regalaré una casulla de guitarra amb els colors de l’arc iris per poder celebrar la missa de Trento en llatí i poder viure, malgrat que només sigui mitja hora, fora de l’armari». Mercant replicà dijous en aquest mateix diari: «Jo he conegut alguns dels ‘seus pobres’ i la visió que tenen de vostè és la d’un dèspota, encara que sense creu gammada… mai l’han suspès a divinis o retirat la nòmina, que és, per cert, el que sempre s’ha merescut». Si Cristo Venesse!, podríem repetir amb el canonge Morey.
La història de les esglésies cristianes és una successió de conflictes. Arri, que rebutjava el dogma de la Trinitat, contra el Concili de Nicea. El Cisme d’Orient i Occident. Els Borja. L’Antipapa. Els dominics, encapçalats per l’inquisidor Nicolau Eimeric, contra el nostre Ramon Llull. Martí Luter contra el papa Lleó X pel cobrament de les indulgències.
Miguel Servet contra Joan Calví i contra tothom. Farts d’ell, els civilitzats reformistes el cremaren a poc a poc. Res a envejar a la Inquisició que duia a la foguera xuetes i bruixes. Coses de civilització superior que difonguérem entre els salvatges indis americans, Díaz Ayuso dixit. Si Cristo Venesse!, estaria al costat de Sebastià Castellio quan va retreure a Calví l’execució de Servet: «Matar a un home no serà mai defensar una doctrina, serà sempre matar a un home».
El bisbe Josep Miralles Sbert beneint els avions italians que havien de bombardejar Barcelona o rentant-se les mans, com Pilat, quan els molt catòlics revoltats afusellaren Jeroni Alomar, un dels seus capellans. L’episcopat espanyol defensant el règim feixista de Francisco Franco i deixant que el dictador entràs baix pal·li als temples.
Si Cristo Venesse!, retornaria al seu sepulcre. O aniria a cercar aquells cristians, pocs, que són un exemple de servei als més necessitats. Cooperaria amb aquells que eduquen als que no tenen opcions de tenir una ensenyança correcta, però s’allunyaria dels que han convertit els seus col·legis en una factoria econòmica destinada a les elits. Probablement, s’escandalitzaria amb aquells mitjans de comunicació que en el nom de Jesús per senyera generen odi en lloc de pau. Cap grup social, ni tan sols els d’inspiració divina, està lliure de la corrupció econòmica o sexual, però, Si Cristo Venesse!, rebutjaria que es protegesqui al delinqüent i es margini a la víctima o al denunciant, com ha succeït a Mallorca fins fa poc temps.
En qualsevol cas, l’Església necessita una actualitzaciò del seu missatge, despullar la seva doctrina de molts elements que res tenen a veure amb el missatge del fundador i, en lloc de donar espectacle, donar exemple.
