Avui dissabte, s’acompleixen 90 anys del naixement del qui va ser bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda. Nascut a Ontinyent el 30 d’octubre de 1931 i mort el 18 de maig de 2003, Teodor Úbeda, com va dir el bisbe Rafael Sanus, va ser un home «extravertit, intuïtiu, amb sentit de l’humor i sempre obert al diàleg».

Ordenat capellà el 1955 a València, es va llicenciar en Teologia a la Universitat Pontifícia Sant Tomàs, a Roma. Vicari episcopal de València, el 1970 fou nomenat bisbe auxiliar d’Eivissa i Formentera, el 1973, bisbe de Mallorca, on va aplicar el Vaticà II i alhora, del 1973 al 1976 va ser també Administrador Apostòlic d’Eivissa i Formentera.

Teodor Úbeda va ser un bisbe aperturista, que va apostar per la normalització de la nostra llengua, promovent la traducció de la Bíblia al català i manifestant-se contra la destrucció del territori per part d’un urbanisme especulador. Per això, el bisbe Sanus deia del bisbe Teodor: «M’admirava veure com s’identificava amb Mallorca, amb la seva llengua i cultura». Fidel a la cultura del poble que l’acollí, el bisbe Teodor deia: «La litúrgia ha de buscar la llengua de comunicació que cadascú usa normalment».

En ple franquisme, el bisbe Teodor publicà (amb el bisbe Miquel Moncadas, de Menorca), el document: «La responsabilitat dels cristians en la promoció de la nostra llengua i cultura». El 1984, amb els altres dos bisbes de les Illes, demanà la creació de la Província Eclesiàstica de les Balears, que, incomprensiblement, no va anar endavant. I és que és un contrasentit que les diòcesis de les Balears formen part de la Província Eclesiàstica Valentina, en compte de formar, Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, una Província pròpia. El bisbe Teodor deia que les Illes eren «una entitat sociològica, que posseeix trets distintius i diferenciadors de les altres províncies eclesiàstiques que existeixen a Espanya», i per això defensava una província eclesiàstica per a les Balears.

Home d’una forta sensibilitat social, afavorí la creació de centres per a marginats i va ser un bisbe compromès amb la realitat del poble que servia, encapçalant concentracions a favor de la pau i participant en manifestacions contra el terrorisme i a favor de la llengua. Obrí l’Església a l’Ecumenisme i sensible a l’art, promogué la intervenció de l’artista Miquel Barceló a la Seu de Mallorca.

El bisbe Teodor, que va ser un home que feia visible una Església pròxima a la gent, amb l’aggiornamento que havia impulsat Joan XXIII, va morir el 18 de maig de 2003 i va ser enterrat a la capella del Santíssim de la Seu de Mallorca.

En unes declaracions seves al diari Baleares, el 7 de setembre de 1991, el bisbe Teodor afirmà que «el dret d’autodeterminació dels pobles és una doctrina inclosa en el Concili Vaticà II, i en conseqüència, acceptada i defensada per l’Església». El bisbe Teodor afegia encara, que «la fórmula política» per «concretar el grau, la manera i els condicionaments de nacionalisme, és una cosa que ha de decidir el conjunt de la societat de cada poble, en la qual l’Església és una veu més».

El bisbe Teodor va ser un bisbe senzill i molt humà, que anava per Mallorca en vespa o en sis-cents, sense cap mena de parafernàlia. Va ser, com el papa Francesc, un home arrelat a les Benaurances, que creia en el Déu-Abbà, que és Pare de tendresa i de misericòrdia i per això anunciava l’alegria de l’Evangeli.

Que la memòria i l’exemple del bisbe Teodor, en el 90è aniversari del seu naixement, ens ajudi a construir una Església amable i afable, capaç d’acollir tothom sense judicis ni condemnes. Una Església que sigui una llar oberta, com ens demana el papa Francesc, on tots puguem reconèixer-nos germans entre nosaltres i fills d’un mateix Pare.