Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Rafael Miquel

Abu Hafs ibn Sayri

L’amic Biel Feliu, missèr i destre mariner, em va sorprendre en relacionar-me amb una persona el nom de la qual figura en el títol d’aquesta tribuna. La comparança jocosa la feu com a comentari a un article meu molt reivindicatiu en la defensa de la nostra terra. Una vegada jo hagué resolt qui punyetes era aquell home, vaig poder entendre el quid de la hiperbòlica comparança i que en Biel és qualcú molt versat en la història de Mallorca. Perquè el senyor en qüestió fou un personatge il·lustre nascut a la nostra illa l’any 1156, més mallorquí que el rei en Jaume I d’Aragó, amb qui tengué la desgràcia de coincidir l’any 1229.

Els àrabs s’assentaren a Mallorca sense gran oposició l’any 902 i la governaren en el transcurs de 300 anys. Abu Hafs ibn Sayri es descrit pels historiadors com un ciutadà ric, poderós i parent d’ Abu Yahya, aleshores valí governador de Mallorca. Allò que destaca de la vida del nostre protagonista és la decisió que va prendre una vegada el rei Jaume I hagué pres Madina Mayurqa (Palma), saquejat i incendiat la ciutat i passat a ganivet la població el 31 de desembre de 1229. Dies més tard, Abu Yahya i el seu fill adolescent foren torturats fins a la mort.

El nostre home reuní una tropa de devers 16.000 homes i es va fer fort a les muntanyes del nord de l’illa. Es formaren tres nuclis de resistència als castells d’Alaró, Pollença i Santueri. Ell morí al cap de poc més d’un any. L’oposició encapçalada pel cabdill Xuaip es va mantenir dos anys més a l’alqueria d’Amallutx fins la seva rendició. Només puc agrair al meu amic l’oportunitat d’aprofundir en episodis protagonitzats per personatges més aviat secundaris de la nostra història. La propera nit de cap d’any, libaré una copa de champagne en record d’Abu Hafs ibn Sayri.

Compartir el artículo

stats