Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Patins elèctrics: un perill més per a la Terra?

Un home circula amb patinet elèctric per Palma.

Un home circula amb patinet elèctric per Palma. B. Ramon

Des de fa uns anys, la ciutadania ha vist com uns nous artilugis van gradualment ocupant tota casta d’espais públics: els Vehicles de Transport Personal, majorment propulsats per energia elèctrica. Considerats fins no fa massa un article de rics i exhibicionistes, o les dues coses a la vegada. Com a tall d’exemple, recordar la fotografía de Jaime de Marichalar per la Castellana, riota de quasi tota la nació. Doncs bé, l’avui exduc de Lugo té milions de seguidors. Ningú parla d’aristòcrates ociosos, vestits amb originals americanes i capells «kitsch». Tampoc de ganes de fer-se veure. Avui, gastar-se uns centenars d’euros en un aparell dissenyat per a que l’ésser humà no faci exercici és està molt ben vist. El que és el mateix: semblar un gandul és «cool».

Potser hem de fer una reflexió crítica sobre el seu ús. I és que la càrrega ambiental d’aquests aparells no és banal: es poden estar desprenent tones de CO2 per a fer les bateries de que disposen. Moltes més de les que es poden pensar els seus usuaris. De fet, el Joint Research Centre - institut de recerca depenent de la Unió Europea - ja alertava en el seu darrer informe de juliol d’enguany del perill mediambiental que suposa la curta vida (tres anys ) de les seves bateries. En el complex i detallat «dossier»( més de cent planes) , els seus autors - Jaco Huisman i Silvia Bobba, reputats ambientalistes especialitzats en recursos terrestres - avisen del perill real de la no regulació en quan a recol·lecció de bateries lleugeres fetes amb materials pesants, ço són les les dels diferents micro vehicles personals. En aquest mateix sentit es pronuncià l’any passat Iván López Fernández, professor de Ciències de l’Educació de la Universitat de Málaga: «la curta vida útil d’aquests aparells propicia un alt impacte en el seu procés de fabricació i extracció de materials», tals com l’alumini pel quadre de pilotatge, «acció que implica molta energia y gran consum d’aigua, així com del liti per a les bateries». No tan sols és el professor malagueny el defensor d’aquesta teoria: la Universitat de Bochum proposa solucions a mig termini, com l’adopció de bateries extraïbles, així com la de l’adopció massiva per part de la ciutadania de la bicicleta - fins i tot la propulsada amb electricitat - , molt menys contaminant que els anomenats «Segway» i els ja citats patins.

Per tant, ens podem preguntar quin avenç té no fer exercici i contaminar a la llarga el planeta. Mirat fredament, no en té massa: el cos no s’exercita con està dissenyat, facilitant una lenta atrofia dels músculs inferiors. També l’aparició d’un elevat nombre d’obesos, possibles cardiòpates i diabètics prematurs que maldaran el nostre sistema sanitari: resultat de les dietes on hi han dolços, begudes espirituoses - riques en sucre - i estar en repòs la major part del temps. Lamentablement, no és catastrofisme: tot el moviment que no es fa podria fer possible aquesta situació en menys temps del que ens pensem.

Cal una reflexió molt seriosa per part de qui pertoqui sobre el tema. Ja no es tracta d’una qüestió de seguretat vial - que també: els accidents amb VTP són cada pic més freqüents i greus - sinó d’un problema de seguretat ciutadana: en les darreres setmanes, la brigada d’estupefaents de la Policia Local de Palma ha confiscat a conegudes famílies del narcotràfic illenc diversos exemplars de patinadors. Capaços d’establir més de cent vint quilòmetres per hora de velocitat punta gràcies als seus 1.200W. Fins i tot 1.600W, una temeritat segons els físics: la potència d’un propulsor ha d’anar en concordança amb el pes que impulsa. Recordar que el màxim permès són 25 quilòmetres per hora. Objecte: ser un correu ràpid, discret i segur del producte. El més escandalós és que es tracta d’aparells que es poden comprar a les tendes i a les Xarxes, que compten amb totes les autoritzacions pertinents. Els fabricants tan sols avisen al comprador de que ha d’adaptar el seu vehicle a la normativa vigent. En comptes de deixar de comercialitzar-ne de no subjectes a la normativa vial en ús.

Un home circula amb patinet elèctric per Palma. B. Ramon

Seria convenient que qui en tingui competències pensés seriosament no ja en una més estricta regulació d’aquest tipus d’aparells, sinó en la prohibició de la fabricació de patins no conformes a la legalitat. Per molt que pugui semblar una mesura un tant dràstica. I és que és difícil aguantar un argumentari ecologista o sostenible i defensar la importància de tenir una població bàsicament sana sense fets que l’acompanyin.

Compartir el artículo

stats