Si hi ha un tema tabú que ningú toca, almanco amb profunditat, és el de la població. A les nostres illes en sabem bastant d’això. Però mentre veiem que es tanquen accessos a determinades parts del territori, cues quilomètriques de cotxes per anar a la platja o cues, no menys desesperants, per poder gaudir d’un bany, encara hi ha qui diu que la situació és conjuntural, no estructural. Sols en les darreres setmanes hem sentit que hi ha una certa preocupació, per part del Govern, per la sobrepoblació que suporta la nostra comunitat, sobretot a l’estiu. Benvinguts al món real. Ja era hora.

Per posar cara i ulls a l’article, ens remetrem, una vegada més, a la memòria 2020 que publicarà properament el Consell Econòmic i Social (CES). Ho farem des de dos vessants: l’indicador de pressió humana (IPH) i el nombre de residents.

L’IPH és la magnitud que ens dona una idea de la població que hi ha en un moment determinat a un territori, comptant la població flotant. Dit d’una altra manera, ens dona la quantitat de gent en temps real. Amb les dades a la mà, veurem que la fluctuació hivern-estiu és molt destacable a qualsevol de les illes, tendència que es va rompre amb el confinament. En els anys anteriors a la pandèmia, la població de les Illes Balears pràcticament es duplicava a l’estiu respecte a l’hivern, percentatge que encara es fa major a Eivissa i, sobretot, a Formentera. Ens hem de fer una idea del que això suposa a nivell de consum de recursos (energia, aigua, territori, etc.) i de producció de residus. No es tracta d’una sensació, es tracta d’un fet. Cal tenir en compte tot el que passava abans de la pandèmia, perquè tot sembla indicar que l’objectiu, de molts d’estaments de tota casta, no és aprendre de les errades del passat, sinó repetir-les. A tot això, ja hi ha estudis fets que demostren que més turistes no és sinònim de més riquesa. Si aspiram a recobrar la sostenibilitat que vàrem perdre ja fa unes quantes dècades, sols hi ha una solució: decréixer, una paraula que no existeix en determinats àmbits, on tot el que no sigui créixer suposa un fracàs. Sempre parlam de tenir menys turistes amb més poder adquisitiu, però ben poques passes s’han fet en aquest sentit. Passen els anys, canvien els governs, però ens seguim arrossegant perquè turoperadors d’altres països ens desembarquin camionades de gent amb molt pocs recursos econòmics. I el pitjor és que, a aquesta terra, tota persona que s’atreveix a dir que sobra gent, en el millor dels casos és ignorada i, en els pitjors, atacada personalment. Ja se sap que quan no es pot rebatre el missatge, s’intenta matar al missatger.

Lògicament, si de cada vegada venen més turistes, es necessita més mà d’obra i, en conseqüència, augmenta la població resident a les illes d’una forma alarmant. En els darrers vint anys, la població de la nostra comunitat ha crescut a una mitjana de 20.000 habitants/any, és a dir, que hi ha 400.000 habitants més que l’any 2000, tota una ciutat de Palma de l’any 2010 més. En aquest lapse de temps la població espanyola va créixer un 18,6%, mentre que a les Illes Balears ho va fer un 49,4%. De fet, si ens anam més enrere, entre l’any 1950 (quan les illes eren un lloc realment idíl·lic) i el 2000 (quan ja no ho eren), la població espanyola va créixer en un 42,4%, mentre que la balear ja ho va fer en un 94,7%. De veritat hi ha algú que segueix pensant que hem de seguir creixent? En aquest estat de coses ens resulta d’un cinisme total que l’estat espanyol es preocupi per la «España vaciada» i no ho faci per llocs massificats, com és el cas de les nostres illes, a les que no ha arribat, no arriba, ni arribarà un necessari REB amb el que ja ningú creu.

Amb tot aquest desgavell poblacional, sols hi ha una solució viable, com ja hem esmentat abans: decréixer. És la única possibilitat de que el nostre medi natural es doni un més que necassari respir i, pel que fa a nosaltres, ens tornem a sentir orgullosos de viure a aquesta terra, recuperant el nivell i la qualitat de vida que tinguérem no fa tants d’anys, que tant ens va costar assolir i que hem perdut a canvi del fum que ens han venut els «creadors de riquesa».