Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Rafael Miguel

La Colònia de Sant Jordi

Que aixequin la mà els que estiuegen, hagin estiuejat, tenguin algun parent, amic o conegut que ho faci o ho hagi fet a la Colònia o els que hi hagin gaudit d’alguna experiència digna de ser contada! Si plantejàssim la qüestió a un gran auditori palmesà segur que només una o potser dues mans no s’alçarien.

Divendres passat, amb companyia de Toni Coll, desprès de recórrer els 50 km de Ciutat a la Colònia, incloent els 8,8 km de l’autopista ruborosa de ser-ho, arribam al poble pedani convidats per dos amics que són en Pep Feliu, amb trenta anys d’antiguitat i en Diego Zaforteza, sols la primera temporada. El pla es d’allò més plàcid, capfico i aperitiu en la modesta barca de motor d’en Pep, ben fondejats en el Carbó. Una vegada desembarcats, sense dutxa i la saladina aferrada a la pell, com ara fan els ianquis, ocupam la millor taula del restaurant del passeig on, pactada la comanda de paella, després del primer glop de vi, comença la xerrameca.

En Diego, devot de Josep Pla, mestre de la teca, quan ens repeteix la seva divisa «de res massa» la taula li respon que molt bé, però la dita no quadra amb la quantitat de gambes que han acabat en el seu plat. L’apotecari Feliu, desprès d’evacuar una consulta d’en Toni sobre un miraculós medicament, aprofita per evocar la pregunta que li feren els col·laboradors de l’Enciclopèdia de l’Erotisme sobre els efectes del bromur. En Toni, com sempre, ens deixa parats quan, desprès d’haver dissertat amb excelsitud sobre qüestions de Dret Públic en matèria de costes, li revé que ha de pensar en recollir el llibre La noche oscura de San Juan de la Cruz. Un servidor, com sempre, a rebre. En aquest cas per haver aconseguit fort i no et moguis descartar el rutinari verdejo i substituir-lo per un vi blanc mallorquí fruit d’un coupage diví. La taula a l’uníson: nacionalista!

Compartir el artículo

stats