Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

Tempus est Iocundum

Joan Riera

Grup salvatge

L’escriptora polonesa Wislawa Szymborska (1923-2012) escriví una encertada descripció de la condició humana: «De cada cent persones, les que tot ho saben: cinquanta-dues; / les insegures de cada pas: gairebé tota la resta; / les ràpides a ajudar, sempre que no duri molt: fins a quaranta-nou; / les bones sempre, perquè no poden ser d’una altra forma: quatre, o potser cinc; (…) / les inofensives d’una en una, però salvatges en grup: més de la meitat, ben segur; / les cruels quan les circumstàncies obliguen: això millor no saber-ho ni tan sols aproximadament (...); / les mortals: cent de cent. / Xifra que ara com ara no sofreix cap canvi».

La guanyadora del Premi Nobel de Literatura de l’any 1996 probablement modificaria avui alguns dels percentatges. Per exemple, el grup de les que tot ho saben creix en la mateixa proporció que el preu de l’electricitat. Basta fer una passejada pels fòrums d’internet, on tothom es considera capaç d’opinar sobre el cel i la terra, per comprovar-ho. Les tertúlies radiofòniques i televisives també confirmen aquesta tesi.

En canvi, el de les mortals, com des de fa mil·lennis, «ara per ara no sofreix cap canvi». Ningú ho diria, si tenim en compte la intensitat amb la qual els habitants dels països rics arreplegam objectes que els nostres avantpassats haguessin estat incapaços de consumir en cinc segles de vida.

Des de fa alguns mesos tenc dubtes sobre «les inofensives d’una en una, però salvatges en grup». Més de la meitat, segons Szymborska. La sensació és que la xifra es projecta cap amunt. El 20 de juny dos policies foren agredits pels participants a una festa il·legal de dues-centes persones a Can Valero. El 15 de juliol foren detinguts dos joves de Luxemburg que atacaren la Policia mentre participaven en una botellada a s’Arenal. Pocs dies després, a la mateixa zona turística de Palma, un grup de nou neerlandesos sortí al carrer per apallissar a compatriotes. Carlo Heuvelman morí a l’hospital de Son Espases a causa dels cops.

El passat cap de setmana, seguim a s’Arenal, un grup de joves llançà botelles contra agents de la Policia Local. Participaven en una concentració alcohòlica que incomplia totes les normes per evitar la progressió de la covid-19. Res diferent a les imatges que ens han arribat des d’altres indrets d’Espanya –les festes de Gràcia a Barcelona, el País Basc, Madrid, Navarra…– o Europa –Bèlgica, França, Anglaterra…–. És evident que la violència grupal, lluny de reduir-se per davall del cinquanta per cent que calculava l’escriptora polonesa, augmenta.

És cert que la joventut ha patit més que les generacions adultes les restriccions que prohibien socialitzar. Això podria explicar les festes prohibides, però de cap de les maneres justifica la violència.

La policia, els jutges… han perdut la força dissuasòria que tenien en el passat. Res diferent del que ha passat dins les famílies, on els pares s’han convertit en col·legues. O dins l’escola, on el respecte als mestres cotitza a la baixa. No es tracta de reivindicar l’autoritarisme irracional i antidemocràtic del passat, però de res serveix que la democràcia posi en mans dels cossos de seguretat de l’Estat el control del compliment de la llei si no té força moral i material per complir aquesta tasca davant masses violentes. Queda molt treball per fer. Des de la família a l’escola. Si es renuncia a agafar aquest camí, un mal dia lamentarem una altra de les estadístiques de Szymborska: «Les [persones] cruels quan les circumstàncies obliguen: això millor no saber-ho ni tan sols aproximadament».

Compartir el artículo

stats