Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Violada per la Justícia

No neixem com a dona. Sinó que ens convertim en una». Simone de Beauvoir, filòsofa i gran teòrica del feminisme del segle XX.

Servidor no és d’aquelles persones que es podrien dir «feministes militants». Respecto la igualtat d’oportunitats entre gèneres, a la vegada que m’agrada veure com les dones van visibilitzant -se cada vegada més en llocs de responsabilitat. Personalment, va ser una alegria veure com una persona a qui vaig conèixer bé arribava a ministressa de Defensa. No per ella, sinó pel que significava. I així com per la recordada Carme, mostro el meu respecte envers les moltes altres lluitadores que dediquen bona part del seu temps per a aconseguir una societat més justa. És d’agrair que hi siguin: el tractament sense discriminació és la primera passa per a una veritable justícia social. Però fins aquí. No vaig a manifestacions, tampoc compro literatura feminista o omplo peticions a change.org, per posar alguns exemples. Ara bé, aquesta activa passivitat - compartida amb molta ciutadania, per altra banda - no hauria de ser confosa amb ceguesa. Ni inòpia: les darreres sentències o autos dels tribunals espanyols en qüestió d’abusos sexuals conviden a un cert posicionament públic no ja en favor de la dona - obvi - sinó en pro d’una igualtat efectiva a totes les capes que conformen la nostra societat. Carrera Judicial inclosa. Molt distant de les seves homòlogues europees, per cert. I és que no som pocs els que tenim seriosos dubtes sobre com hagués considerat un tribunal forani - pensem en els escandinaus o neerlandesos, per exemple - quines accions preventives haurien de merèixer els agressors d’una al·lota mallorquina a Formentera. A la qual varen aïllar, drogar amb estupefaents, torturar amb petits ganivets, cremar el cabells... a la vegada que ultrajar anal i vaginalment durant llargues hores. Sense ser un expert en jurisprudència, molt probablement s’hagués dictat presó preventiva fins el dia de la vista prèvia. Però pareix que pels jutges espanyols, fer tot això no és suficient per ser tancat. El resultat és conegut per a tots: s’ha deixat en llibertat amb càrrecs els valents agressors. Com no tinc masses dubtes també de que si el gènere agressor hagués estat invers - és a dir, que un grup de ninfòmanes hagués posseït un home en contra de la seva voluntat - la situació penal preventiva seria molt diferent per a les hipotètiques encausades. Com tampoc que l’altaveu mediàtic hagués estat inversament proporcional al que han suposat les vexacions sofertes per a la desgraciada adolescent mallorquina. No és que s’hagi plantejat malament aquest cas: és que des de la Justícia i la Carrera Judicial es va executant un dels insults més grans que es podria dedicar al conjunt de la ciutadania. Molt especialment, a les seves dones. Mentrestant, la classe política va enviant tuits, però les reformes legals no acaben d’arribar per a que episodis com aquest no es tornin a reproduir. No serà el darrer.

Compartir el artículo

stats