Un dels aprenentatges que ens deixarà la covid-19, en matèria de mobilitat, és la necessitat de prendre mesures valentes en la recuperació de l’espai públic per a vianants i urgents en les restriccions de la circulació de vehicles privats a l’interior de les ciutats, per a aspirar a gaudir de l’entramat urbà d’una forma més agradable, amable, segura i, sobretot, saludable.

Palma Camina se sustenta precisament en aquestes dues fites que com a ciutat tenim, si més no, ja dibuixades en el Pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS), aprovat el 2014 pel govern municipal del Partit Popular.

De les set actuacions definides, cinc neixen de l’actual PMUS i dues s’acabaran de definir en el procés d’actualització de la norma que ara posam en marxa i en el qual participaran tots els agents que han de fer aportacions a l’estratègia de mobilitat que ha de guiar la Palma dels pròxims set anys.

De forma paral·lela, el govern d’Espanya ha aprovat la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, que reclama als municipis de més de 50.000 habitants mesures de mitigació que permetin reduir les emissions derivades de la mobilitat, com ara establir zones de baixes emissions, un assumpte que per sort a Palma no ens ve de nou: ja des dels anys 80 diferents governs municipals crearen, al centre històric, zones de restricció de la circulació, el que coneixem com ACIREs i que al llarg dels anys han esdevingut espais on s’ha reduït enormement la intensitat de trànsit, s’ha pacificat el que hi accedeix, s’han reduït els renous i s’ha donat preferència al vianant. En definitiva, s’hi ha aconseguit una millor convivència entre veïnats, comerciants i visitants.

Palma Camina és també la culminació d’una feina feta pels governs anteriors, tant d’esquerres com de dretes, que, convençuts de la necessitat d’anar restringint el trànsit rodat al centre de la ciutat, ara fan més senzilla la presa de decisions per a complir la nova legislació en matèria mediambiental. Des del 1979 fins al 2019 han passat diferents regidors i regidores de mobilitat –abans de circulació– i batles i batlesses a qui és de justícia agrair la seva gestió i el compromís perquè Palma sigui la ciutat que és ara.

Parlava dels aprenentatges de la covid-19 i, certament, un altre bon exemple ha estat la recuperació d’espai públic a l’entorn dels centres educatius, a petició de les diferents comunitats educatives. Les mesures que s’iniciaren com a espais provisionals, abans ocupats pels cotxes i ara pels infants i les seves famílies, han de quedar per sempre més. Ni una passa enrere.

És un orgull poder dir que la revolta escolar a Palma, la lideram des de l’Ajuntament, que hi creim i que tenim feina per endavant, però la nostra fita no ha de ser una altra que la d’una Palma «tonucciana».

La pandèmia ens ha fet oblidar en alguns casos altres temes no menys importants, com l’emergència climàtica, i ja no podem badar. Treballar ara per als qui venen darrere és urgent i imprescindible. No hi haurà millor herència que poder deixar, inexorable, el nostre llegat.