L’aterridor informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPPC) publicat el passat 7 d’agost de 2021és la culminació d’un treball que comença l’any 1988 amb el programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). En 33 anys, d’una preocupació que aleshores era minoritària s’ha passat a una alerta mundial amb inopugnable base científica que demostra que la causa del canvi climàtic és l’activitat humana, que s’hauria de retrocedir cents de milers d’anys per trobar precedents semblants i que el canvi està darrera l’imparable augment de fenòmens extrems com les ones de calor, els incendis o la pujada del nivell de la mar.

Aquells que des de l’ecologisme polític en els anys 80 anunciàvem un futur que avui es confirma no ens inventàvem res, senzillament les nostres prediccions es basaven en l’estudi d’experts, com el PNUMA. Aquesta qüestió em recorda una inspirada idea política de Joan Buades, aleshores d’Els Verds, quan afirmà que ja era hora d’incloure el concepte de temps en els programes dels partits polítics. Les promeses electorals habituals es podien complir o no. No passava res. Emperò si no marcaves terminis improrrogables, per exemple, sobre el canvi climàtic, i els complies, sense adonar-te, ja se t’havia fos mig pol nord.

Jo he de confessar que estic una mica sorprès en comprovar com d’aviat s’estan manifestant els esdeveniments extrems i quan difícil es posa la solució en termes d’anys. Potser, sense voler, havia caigut en allò que els nostres majors deien quan se’ls pronosticava alguna futura desgràcia natural (entre ells, mumare): noltros no ho vorem! Beneïda senectut. Nosaltres ja ho estam veient i en primera fila.