Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

Tempus est iocundum | Mentre arriba la Palma idíl·lica

Els veïns del centre de Palma es mereixen una medalla, un homenatge o dues besades a les galtes. Mentre esperen que ‘Palma camina’ solucioni tots els seus problemes, es troben amb uns carrers en els quals voravies i calçades estan ocupades per negocis de tota mena i per reserves de càrrega i descàrrega que no s’utilitzen durant bona part del dia.

‘Palma Camina’ proposa, entre altres mesures, estendre l’Acire de Sant Jaume fins al Passeig Mallorca, crear una zona de baixes emissions on tan sols podran aparcar els veïns i ampliar les zones d’ORA cap als barris limítrofs fins a la plaça de Toros o Son Armadans. Aquí sona un cop més el ‘ring, ring… caixa’ públic i privat. L’objectiu, segons el batle José Hila és «una passa que cerca una ciutat sostenible i saludable; volem que sigui un procés compartit amb la ciutat i amb les entitats de la ciutat i consisteix en mesures molt concretes que transformen espais amb un objectiu clar: que la ciutadania ocupi la ciutat i que l’espai públic sigui compartit i no d’ús exclusiu del vehicle».

Mentre arriba aquesta Palma ideal, la meva visita quinzenal a la capital m’ha permès veure una ciutat central més semblant al caos que a la pacífica convivència de residents i usuaris. Els cotxes fan voltes i més voltes, contaminen més i més, mentre cerquen un aparcament tan escàs com la bona educació.

Tots hem entès que els bars i restaurants fossin autoritzats a ocupar espais públics per una qüestió de supervivència. Però és realment necessari que establiments que tenen a la seva disposició cinquanta metres quadrats a la voravia del Passeig Mallorca, llevin places d’estacionament? No convendria que respectassin els potencials clients que es tornen bojos intentant deixar el cotxe? I, per cert, ja que hi som, estaria bé que les taules d’alguns d’ells respectassin la distància de seguretat marcada per les normes anticovid. També fa posar els nervis de punta als conductors veure com establiments que tan sols obren el matí ocupin l’espai tot el dia i la nit. No els convendria ser més solidaris amb els residents, igual que els veïns ho han sigut amb els seus negocis?

A l’espera que arribi El Dorado sostenible i saludable que tal vegada no vegem ni nosaltres ni l’actual batle, es podria intentar aprofitar millor l’espai. Per exemple, és difícil trobar un policia local, però si algun d’ells passeja d’horabaixa per la zona de Jaume III o per la de l’Escola Graduada podrà observar que la immensa majoria dels espais de càrrega i descàrrega estan buits. La majoria de l’activitat dels transportistes es concentra a les hores del matí. Amb un poc d’intel·ligència es podria concloure que la meitat de reserves es redueixin a migdia. Així s’afavorirà a residents i clients dels negocis del centre.

Entre terrasses, obres i mudances és fàcil trobar-se inutilitzats un de cada cinc aparcaments d’alguns carrers. Si, a més, tenim en compte que Reis, Sant Sebastià, Setmana Santa, Carnaval, maratons… se solen concentrar en la zona històrica de la ciutat, queda més que justificat l’homenatge municipal.

El primer reconeixement seria escoltar a tots els sectors a l’hora de donar forma definitiva al projecte ‘Palma camina’. Promoure una ciutat sostenible i saludable és molt lloable, però si el preu a pagar són carrers despoblats i convertits en un parc temàtic turístic, caldrà trobar una medicina amb menys efectes adversos. I mentre es troba la solució per aquesta urbs idíl·lica, tal vegada es puguin prendre mesures senzilles per millorar-la modestament.

Compartir el artículo

stats