Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Una mujer y su perro, con el fuego avanzando al fondo, en Eubea. MARIOS LOLOS

Aquests dies, hem pogut veure les imatges que ens venen des de les Illes Cíclades. Però també de Califòrnia, Sibèria o Brasil. Una superfície que s’apropa als dos milions d’hectàrees (20.000km2 ) està essent consumida per les flames des de fa mesos. En poques paraules, com si tota la província de Cáceres cremàs. Milers de milions d’animals morts i més de deu mil nuclis habitacionals reduïts al no-res. Una població equivalent a vint vegades a la que viu a les Illes Balears - es parla de vint milions de ciutadans - ha estat desplaçada, veient com els esforços de la seva vida ha estat anul·lats pel foc.

L’inoperància oficial, la poca coordinació i els pocs recursos han estat assenyalats com els grans culpables de la desfeta ecològica. No obstant, han estat pocs els organismes que han assenyalat el veritable responsable original de la situació: el gènere humà. Des dels qui sense escrúpols, prefereixen cremar boscos d’altri per a crear promocions o nous camps de cultius - probablement, el hagi pogut passar en gran part a l’illa d’Eubea o a l’Amazònia - als qui, primant interessos econòmics, han estat força laxes a l’hora d’aturar les emissions d’Òxid de Carboni. Cas siberià.

Sembla, però, que tots els casos tenen un nexe comú: el que abans eren focs controlats ara se’n van de les mans amb molta facilitat i acaben convertint-se en hecatombes. Ningú comptava amb una terra extremadament reseca. Però el fet de que no plou com abans afavoreix la ràpida propagació del sinistre. També l’abandó de la pagesia i la seva tasca metòdica i sàvia al sotabosc: com més abandonada és una massa forestal, més probabilitats té de ser consumida ràpidament per la foguerada.

Mentres els polítics segueixen dubtant sobre què fer, les temperatures globals - no les puntuals estiuenques - continuen pujant. Els efectes d’aital fet es comencen a deixar veure, davant la melangia de la ciutadania, que no sap massa bé el que està passant amb la terra on viu. I és que algunes petites cales de la Serra de Tramuntana comencen a ser un record vague i difús: el nivell de l’aigua les comença a difuminar. El fenomen té un impacte directe damunt la nostra principal indústria, el turisme. No per la possible reducció d’espai costaner - que també - sinó per un fet nogensmenys preocupant: la manca d’inversions a mig i llarg termini. I és que quan un client entra a una consultora especialitzada en compra venda d’actius hotelers, el primer que se li demana és si vol invertir a llarg o curt termini. Si la resposta és la primera, es descarten aquells hotels que en un període no massa gran poden tenir l’aigua del mar massa a prop de la recepció. Pensem-hi...

Deixo pel final una reflexió: avui són les Illes Cíclades les que cremen. Poden ser les Balears les properes? No seria descartable.

Compartir el artículo

stats