En primer lloc m’he de disculpar per haver-me torbat tant de temps en contestar el seu desafortunat escrit. Era de travessa pels Pirineus i, per jo, el primer és el primer: gaudir de la muntanya. He vist al seu escrit tal quantitat de falsedats i afirmacions tendencioses, que he estat temptat de no contestar. Però com que no vull que es pugui pensar que «quien calla, otorga», ho faré. Perquè no és de rebut que per atacar-me a mi (al cap i a la fi el seu escrit és un atac a la meva persona, no un intercanvi d’idees), hagi d’arrossegar a altra gent. Com que veig, a més, que el comentari de textos no és el seu fort, anem a pams.
En el meu article, crec que vaig deixar ben clar que el missatge era el següent: el manteniment de la declaració de la Serra com a Patrimoni Mundial requereix sacrificis per part de tothom. Dels muntanyencs, també. I com que hi ha molta gent que fa ús del medi natural (i no tothom és respectuós amb l’entorn), si es dicten restriccions d’accés, els muntanyencs ho hem d’acceptar en benefici de la salut de la Serra. Quina part no ha entès? Posaria la mà al foc per tota la gent que es passeja per les nostres muntanyes? Jo no. En una altra època ho hagués fet, quan érem pocs. Però ara, quan he estat testimoni de fets, per part de gent amb motxilla, que fan avergonyir al col·lectiu excursionista, crec que hi ha gent que s’ho hauria de fer mirar.
Tampoc és de rebut que digui que estic faltant a la veritat al signar com a col·laborador del CES. Si s’hagués molestat en mirar els signants de la memòria anual del CES, veuria que sóc el responsable del capítol de medi ambient (des de 2004!). Encara li posaré més fàcil, si hagués telefonat al CES, des del president fins a la becària li hagués dit qui era jo. Està clar que no ha tingut temps per fer-ho, però n’hi ha sobrat per dir que no estava dient la veritat, és a dir, que sóc un mentider. Quan algú acusa en base a un tema que, pel que veig, desconeix, se li aplica un qualificatiu que no és necessari reflectir en aquestes línies. I una altra cosa, en els anys que vaig ser conseller del CES, ho vaig fer a proposta dels que, en el seu moment, eren consellers de Medi Ambient: Jaume Font i Biel Company, dues persones amb les que conservo una bona amistat. Pot ser que per vostè sigui el mateix, però ja li dic que no ho és.
Tampoc és de rebut la lectura que en fa de Tramuntana XXI (tot perquè jo en formo part) al·ludint a que l’interès que posa l’entitat en l’existència de una llei de la Serra de Tramuntana obeeix als interessos dels grans propietaris. Sap realment el que és Tramuntana XXI? Si es posa en contacte amb la directora tècnica, de ben segur que la convidarà a conèixer l’entitat. Així evitaríem tenir que llegir lectures tendencioses (per manca de informació) com les que vostè fa. Per cert, el «gran propietari» al que vostè fa referència, s’ha gratat la butxaca per fer camins, en la seva propietat, per a ús públic. Com que veig que tampoc ho sabia, ja li dic jo.
Veig que s’atreveix a indignar-se perquè vaig nomenar a Benigne Palos. Érem molt amics i sempre vaig ser ben rebut a ca seva, a la plaça del Progrés. Pot dir vostè el mateix? Sàpiga que el seu fill, Joan Carles, me va agrair la referència que feia del seu pare a l’article que vostè dejecta. De ben segur que tampoc ho sabia, és clar.
Tampoc és de rebut la traca final del seu escrit, en el que, segons vostè, faig referències a limitacions en l’ús del medi «sense dades, sense explicació, sense escoltar, anant contra el col·lectiu més dèbil a sac». Si vostè no és capaç d’adonar-se de la degradació del medi per la pressió que pateix, el problema no el tinc jo. Si vostè estima la Serra tant com diu, de ben segur seria capaç de respectar restriccions pel bé de les nostre muntanyes, però ja veig que no serà així des del moment en que personalitza en vostè mateixa un article que anava dirigit al col·lectiu muntanyenc (dret a rèplica...), que tothom ha entès, i que només excloïa als que donen mala nomenada als que realment respectam el medi.
Hi ha hagut gent que ha contrastat opinions després de llegir el meu article (al cap i a la fi no és més que la meva opinió) i també m’hagués agradat fer-ho amb vostè amb una bona copa d’herbes (les faig molt bones). Però no ha pogut ser. Vostè ha triat el camí de la difamació pública amb poca o nul·la informació... i en aquesta línia, de ben segur que no ens trobarem.
Que els vents li siguin molt favorables.
