Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Infectats amb certificat? Potser

Com a societat depenent d’un sol espectre productiu, no comptam amb el virus importat des de l’aeroport

Turistas en las salidas del aeropuerto de Son Sant Joan. | M.MIELNIEZUK

«El costum és una segona naturalesa» (Galè de Pèrgam, considerat el pare de la medicina moderna)

He passat tres intensos dies a la Península per feina. Les vacances, per a qui en pugui fer-les. La qüestió: era el meu primer vol des de que s’iniciaren les vacunacions sistemàtiques. No obstant, la sorpresa ve d’entrada, quan a l’accés al recinte de Son Sant Joan ningú barra el pas a no passatgers. Accés lliure: de sortides, pot entrar i sortir qui vol. Segon desencant: a la sala d’espera, cap presa de temperatura, nogensmenys un control de si hom és vacunat o no. Per acabar-ho d’adobar, l’espectacle en entrar a l’aeronau: tots els passatgers, atapeïts l’un devora l’altre com en agradable llauna de sardines. La broma de mal gust ve quan pels altaveus es dóna gràcies als presents per contractar els serveis de l’aerolínia… «una de les poques que utilitza filtres contra la majoria dels bacteris als seus sistemes d’aire condicionat, tots el virus MERS i la majoria dels coronavirus». Els passatgers ens vàrem mirar: si és veritat el que diu l’altaveu, el millor seria quedar-se a viure a l’aparell mentre la pandèmia estigués activa. Algú a les alçades es deu creure que som ramats. Potser és així. En aterrar a Barajas, un «casaca blanca» d’AENA amb un termòmetre a la mà m’atura. Em pregunta si vinc de Mallorca. En contestar afirmativament, em contesta: «Ah, entonces pase». El protocol deu consistir en d’on prové el vol. Si és internacional, termòmetre. Si és un vol nacional, no fa falta. Ara entenc els nombres d’infectats de Madrid. Després de menys de setanta dues hores a un entorn preciós, torno a l’illa. Naturalment, el vol de tornada es va fer amb un avió estibat fins a dalt i sense cap mesura de seguretat en quan a distància es refereix. A la sortida del «finger» de Son Sant Joan trec el meu certificat de vacunat, expedit des de fa mesos. I un amable al·lot em diu que no, que és igual, que m’he de fer el codi QR «pel bé de tots». Desconcertat, insisteixo en el fet del evident de que ha estat un viatge de menys de tres dies de duració, i tal com diu la llei puc passar els controls sense fer-me el codi. Impossible raonar: a les dotze del vespre, procedeixo a tal fet. Mentre esperava el meu torn, filosofava sobre a quina hora acabarà arribant a ca seva - o al seu hotel - tothom que havia volat amb servidor i esperava el seu torn. Havent-hi dues persones omplint formularis i una quarantena llarga de passatgers cadascuna d’elles, a uns deu minuts cada un, el darrer podria sortir a la una de la matinada. És el que té les matemàtiques, que no enganyen. I com deia la gaditana que tenia al darrera meu, «tó, pá no meternos ni palo en la nariz». Els que érem al seu voltant vàrem riure per no plorar, però és que tenia tota la raó del món. Tots els presents es devien esperar un control mínim: un PCR o un test, uns resultats...un control, en poques paraules. Com ha demostrat el cep Delta, que estiguis vacunat no vol dir que no puguis emmalaltir...o contagiar. La sorpresa general va ser quan se’ns va formar davant una taula. Allí, dues senyoretes omplien un formulari que, per cert, es podia omplir segons convingués: l’únic document demanat era el DNI i la tarja d’embarc. Deixarem en un generós dubte si l’ordinador amb que treballen les recepcionistes contractades per l’Administració balear està connectat amb els serveis de salut de les disset comunitats autònomes per averiguar si tot passatger que vol entrar a Mallorca està vacunat o no. És més: si està connectat als dos cents ministeris de salut mundials per saber si els turistes que poden venir que qualsevol país del món estan sans o carregats de ceps del virus Sars-Cov-II. No obstant, aquella amable jove va omplir diligentment els espais en blanc: gràcies a ella puc certificar que estic en perfecte estat de salut. I a córrer, que segons l’Ib-salut ja ets persona sana per entrar a Mallorca. Encara que estigui carregat de virus fins a les orelles.

Després ens preguntem des d’on prové la cinquena onada del Sars-Cov-II. Dels joves estudiants? Potser. De les festes il·legals a Part Forana o als iots de luxe? Possiblement.

Però són una mínima part del problema: com a societat depenent d’un sol espectre productiu, no comptam amb el virus importat des de l’aeroport. Miram cap a una altra banda. I no hauria de ser així: pel comprovat empíricament les darreres hores als dos grans «hubs» espanyols del moment, la situació no convida a l’optimisme. Faria molt bé el gabinet Sánchez i cadascuna de les CCAA en aplicar un reglament de control realment eficaç i no de cara a la galeria. Basats en proves i no en QR’s poc efectius. No fóra cas que a la fi acabem donant certificats - si és que no ha passat ja - a biològicament afectats i afectades per la covid-19 però oficialment més sans que una garrova per Sant Bernat.

Compartir el artículo

stats