El discurs de l’odi està de tràgica actualitat després de l’assassinat homòfob de Samuel o les agressions que hem conegut a Mallorca. El 2019, l’ONU es plantejà l’estratègia per a la lluita contra el discurs de l’odi. El Secretari General, Antonio Guterres, s’hi referia amb preocupació: «están explotando los medios sociales y otras formas de comunicación como plataformas para promover la intolerància» i com «un arma para cosechar ganancias políticas con una retórica incendiaria que estigmatiza y deshumaniza a las minorías, los migrantes, los refugiados, las mujeres y todos aquellos etiquetados como «los otros». Les normes de convivència es veuen perillar amb els discursos contra l’altre, són una amenaça per als valors democràtics i per a l’estabilitat social.
Nacions Unides definia llavors el discurs de l’odi com aquell missatge «que sea un ataque o utilice lenguaje peyorativo o discriminatorio en relación con una persona o un grupo sobre la base de quiénes son o, en otras palabras, en razón de su religión, origen étnico, nacionalidad, raza, color, ascendencia, género u otro factor de identidad».
Amnistia Internacional l’abril de 2019 llençava una campanya que denominava del «nosaltres contra ells», enfront de la demonització de migrants, dones o del col·lectiu LGTBI, advertint del retrocés en drets humans a diversos estats de la mateixa Unió Europea. Ens sona?
Recentment la Comissió Europea ha iniciat accions legals contra Hongria per la vulneració dels drets LGTBI per les lleis que prohibeixen que es parli de l’homosexualitat (equiparada a la pedofília) a les escoles. El Parlament Europeu aprovava una resolució per la qual condemnava la llei hongaresa per àmplia majoria, considerant-la «una violació manifesta dels valors, principis i el dret de la Unió».
Espanya no és aliena al discurs de l’odi. Sobretot des de la irrupció de la ultradreta a les institucions, s’ha romput el consens darrere la lluita contra la violència de gènere, vivint situacions impensables fins fa poc, com no poder aprovar declaracions institucionals al Parlament, fins ara unànimes, de condemna dels assassinats masclistes. En el cas del col·lectiu LGTBI, la ultradreta ha afirmat públicament que nega la possibilitat de matrimoni entre persones del mateix sexe, i hem arribat a sentir dir que preferirien no tenir nets homosexuals, que consideren les teràpies per tractar l’homosexualitat una pràctica acceptable o dir que les festes del dia de l’Orgull generen un «hedor insalubre e insoportable.» En definitiva, expressions intolerables i de clar rebuig a tot el col·lectiu i que, a més, gaudeixen de tot tips d’altaveus mediàtics.
Com combatre el discurs de l’odi? No és fàcil. Caldria un compromís social ampli per promoure els valors democràtics, els drets humans, la tolerància i el respecte al diferent.
Després de les eleccions presidencials nord-americanes, les proclames de Trump van provocar una reacció sense precedents de les empreses de xarxes socials que li van tancar els comptes després de l’assalt al Capitoli, que és l’exemple més visible de què poden provocar missatges incendiaris vessats amb impunitat. Sols resta silenciar els portaveus de l’odi, els discursos que atien el rebuig al diferent.
Tornant a Guterres: «Hacer frente al discurso de odio no significa limitar la libertad de expresión, sino impedir que degenere en algo más peligroso, como la incitación a la discriminación, la hostilidad y la violencia». No és el discurs, és la incitació a l’odi implícita el que és perillós. I diu la Premi Nobel de la Pau Malala Yousafzai, que «la voz tiene poder, la gente escucha cuando hablamos; no se trata de combatir el terrorismo con la violencia sino con las palabras».
La veu té poder per generar odi, però també per combatre’l. Enfront del discurs de l’odi cal aixecar la veu per reivindicar els valors que ens han fet progressar com a societat.
