Ja em perdonaran un títol amb tantes paraules en anglès, però la temptació del joc de paraules era irresistible. Fins ara el tancament (lockout) ha estat una eina per estalviar morts. De fet una manera d’interpretar la importància i la magnitud del creixement econòmic de l’últim segle és veure com, entre la grip de 1918 i la pandèmia actual, hem avançat prou per poder permetre’ns tancar una part significativa de les societats i les economies occidentals i estalviar molts milions de morts. Però el tancament ha estat molt dur per a l’economia, les empreses i els treballadors, perquè no hi ha hagut prou ajuts. Dur fins el punt que molts diuen que estan a punt de knockout, el KO que elimina directament els boxejadors si el cop és prou fort.
L’economia espanyola és una de les més intensament turístiques del món. Les Illes Balears i Pitiüses són absolutament turístiques. Per a una economia turística, molt estacional, el problema d’aquest estiu és el mateix de l’any passat, el mateix de sempre. L’activitat es concentra en pocs mesos i cada setmana que es perd significa molt en ingressos. Aquest estiu la situació és el mateixa, tal vegada d’una magnitud menor, perquè l’any passat estava clar que estaria gairebé tot tancat i aquest estiu, ni que sigui amb timidesa, es comença a obrir. Però justament que es comenci a obrir planteja reptes molt importants, sobretot pel que fa a l’obertura de l’oci nocturn, discoteques, sales de festa, festes, festivals etc. que suposen aglomeracions de persones.
Ara s’ha obert a corre cuita perquè es torna a mirar de salvar la temporada i la primera setmana de juliol ja tornam a estar molt malament, perquè sense tenir tothom vacunat i sense assolir la immunitat de grup no hi ha manera de poder obrir amb garanties. Els viatges d’estudiants a Menorca i Mallorca de fa un parell de setmanes son l’exemple paradigmàtic del que ens espera. En poques setmanes el risc d’infecció s’ha multiplicat i es comencen a plantejar passes enrere en l’obertura. A Catalunya algunes discoteques han tornat a tancar voluntàriament perquè els és impossible fer complir les mesures sanitàries a mesura que la nit avança. I la Generalitat tornarà a tancar l’oci la setmana que ve.
Encara que hi torna a haver brots en residències i entre gent adulta vacunada, el gruix dels afectats actuals són joves. Però per joves siguin, el risc d’agafar la malaltia segueix sent positiu, i això inclou el risc de complicacions molt greus i el risc de mort. A més, el col·lapse dels CAP i centres de salut té efectes sobre l’atenció a la resta de malalties. I hi ha un perill de que els sanitaris no puguin fer bé les vacances i això seria gravíssim. Si els metges i infermeres no poden descansar no ens poden cuidar a nosaltres. La pressió que pateixen des de fa un any i mig, no sempre amb els millor mitjans i les millors dotacions humanes, els té al límit.
Les infeccions poden passar en locals tancats, en cases o espais privats o al carrer o a l’espai públic. Obrir l’oci sense garanties té externalitats sobre la resta de sectors econòmics, que poden veure compromesa la seva incipient activitat si es tanquen mercats emissors importants per l’augment de la pandèmia. El que hem vist a Mallorca i Menorca fa uns dies fa esgarrifar. I Eivissa no ha tingut encara cap brot d’aquests, però val més no temptar la sort. Cada dia hi ha notícies de festes il·legals. I no s’entén, perquè l’argument de les empreses que perden sous si estan tancades no és vàlid amb les màfies i pirates que munten en negre festes en cases privades cobrant entrada, contractant serveis i organitzant el transport. No controlar això és negligència de les autoritats.
Nicholas Christakis, un metge i sociòleg americà d`origen grec, catedràtic a la Universitat de Yale, va publicar l’octubre passat un dels llibres més influents sobre els efectes de la pandèmia en la nostra manera de viure. El llibre es titula ‘Apollo’s Arrow’ i el títol ve de la metàfora de l’arc d’Apol·lo, el déu grec que, s’explica a la Ilíada, va disparar fletxes infectades de pesta contra el campament grec causant molts morts entre les tropes gregues de la guerra de Troia. Apol·lo, el déu de la bellesa masculina, la música i la poesia, va ser també el déu portador de la pesta, la desgràcia i la mort.
Christakis veu en el covid- 19 una amenaça nova, però alhora recurrent, per a la humanitat. Christakis és un dels autors que prediu uns nous ‘feliços anys 20’ després de la pandèmia. Una explosió de festa i disbauxa. El problema és que potser estam intentant avançar la farra, fer allò que abans es deia ‘Pasqua abans de Rams’. Esfullant la margarida: Obrim, no obrim, obrim, no obrim... I mentrestant el ministre francès de Sanitat acaba de recomanar als seus ciutadans que no viatgin a Espanya i Portugal aquest estiu i està estudiant mesures addicionals. Tot penja, tot segueix penjant, d’un filet molt prim, potser del filet de plata que tanca el carcaix d’Apol·lo.
