Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

El ‘chuletón’ del Palau de la Moncloa

El ‘chuletón’ socialista qualifica d’insuperable un ‘chuletón’ al seu punt. Vol menjar carn amb quantitat. Estrany. Al seu pla España 2050, presentat a bombo i platerets, predica una altra doctrina. Les raons? Posar fre a l’escalfament del planeta i millorar la salut dels ciutadans. Amb altres paraules, fa uns mesos ens deia que viuríem millor amb un bistec de 85 grams. Ara, el president comana una peça de 700. Això sí, cuinada al punt.

La polèmica del consum de carn arran d’una campanya del ministre Alberto Garzón per reduir-ne el consum és ridícula. Només la descoordinació, les travetes i la desconfiança entre els socis polítics pot enlairar fins a les primeres pàgines un debat en el qual gairebé tothom coincideix. El responsable de l’insubstancial ministeri de Consum ha dit el mateix que el seu desmemoriat cap de Govern i que organitzacions internacionals i prestigiosos investigadors.

Aquestes disputes internes entre socialistes i podemites per assumptes com aquest fan pensar que, en realitat, Pedro Sánchez presideix un Govern ‘poc fet’ o cru.

Hi ha que reduir el consum de carn, sobretot de la vermella, és un missatge científic gairebé unànime. Només una minoria de la societat reclama l’eliminació absoluta. «Ha de rebaixar la quantitat de carn», és una instrucció que els metges trameten a milers de pacients cada setmana. Basta que el colesterol o els triglicèrids s’apropin a taxes poc convenients perquè la infermera tregui del seu calaix una dieta amb més verdures i llegums. Que els pets de les vaques (i dels humans) contribueixen a l’efecte hivernacle, sembla una broma, però molts científics s’ho agafen amb la mateixa intensitat que Luis Enrique un partit de l’Eurocopa.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella menjar carn tan sols dues o tres vegades a la setmana amb un màxim de 500 grams. Alguns estudis rebaixen a 300 grams la quantitat. Investigacions publicades a The Lancet Oncology adverteixen que el consum diari de 50 grams de carns vermelles o processades (sobrassada, cuixot…) incrementa substancialment la possibilitat de patir un càncer de còlon o pàncrees.

I quina és la nostra realitat? Un estudi presentat fa uns mesos pel ministre d’Agricultura, Luis Planas, assegura que cada balear consumeix 53,9 kilograms de carn cada dotze mesos. Dues o tres vegades més del que s’aconsella, encara que són sis quilos menys que la mitjana espanyola. La que més entra a la cuina és la de pollastre (15 quilos i mig), els embotits (12,7 quilos) i la de porc (11,3 quilos).

Alimentar-se amb més carn de la que necessitam s’associa amb el pas d’una societat de mínims a una opulenta. La cuina pobra mallorquina l’utilitzava amb moderació. Les sopes de matances, les que duen un poc de costella de porc i botifarró, només es menjaven els dies de festa grossa. La fava parada té per protagonista el llegum. Els escaldums duen patates, ametlles i prunes. A bona part de les receptes de festa, la proteïna animal és un ingredient més, mai un protagonista absolut.

Als avantatges sanitàries i ambientals de la disminució del consum de carn s’oposa la presumpte eliminació de les explotacions ramaderes. Pèrdua de llocs de feina, d’activitat econòmica, el caos en un sector molt importat… Exageracions. Sense sortir del sector ramader en trobam un exemple ben clar. Els habitants de Balears consumeixen uns 68 litres de llet cada any, després de descomptar iogurts, formatges i altres derivats. Des de fa temps hi ha una tendència creixent a consumir llets d’origen vegetal (ametlla, soja, civada…). Aquest canvi d’hàbits han posat en alerta la indústria tradicional. Els principals comercialitzadors de llet animal, per exemple Clesa, també controlen el mercat de les vegetals. És qüestió d’adaptar-se.

Ha bastat un vídeo del ministre Garzón per originar una tempesta política interna en el Govern, per excitar la llengua de l’oposició i mobilitzar als productors. Per descomptat, ningú ha decidit prendré’s seriosament el debat.

Compartir el artículo

stats