He d’admetre que hi han actuat al llarg dels anys com una gota malaia i, potser ara és massa tard. Parle de l’aprovació de les anomenades ‘lleis trans’. El moviment ‘queer’ ha actuat com deia, com una gota malaia, i a poc a poc s’ha anat filtrant en la legalitat vigent en algunes comunitats autònomes, com per exemple, la nostra.
La traïció al feminisme s’ha anat fent a poc a poc, mentre es legislava en favor de què els desitjos personals es convertiren en lleis i en trànsfobes les persones que no hi estem d’acord. I no, en absolut som trànsfobes, el que defensem és que els desitjos d’un no implique la pràctica derogació de drets humans de més de la meitat de la població mundial.
Ja ho he dit en alguna ocasió, em sent òrfena d’esquerres polítiques perquè ens hi han traït a les dones i, si demà hi haguera eleccions, més enllà de l’àmbit municipal, tindria molt complicat votar a algun partit dels anomenats d’esquerra. I així hi ha molta més gent, dones i homes també. D’ací el títol d’aquest article. Perquè abans de votar a qui ens ha traït a les dones votaré nul.
No soc capaç d’entendre com no veuen que li estan fent el joc a la terrible aliança per a les dones que és la del capitalisme més ferotge i el patriarcat. Què no veuen els interessos econòmics que hi ha al darrere? No endevinen que mentre demanen l’alliberament de les patents de les vacunes, ni que siga durant un temps, fomenten la investigació de nous productes per a hormonar a les persones que decideixen transsicionar o, cosa que és equivalent, per un desig decidisquen deixar de ser homes i passar a ser dones i, amb això les farmacèutiques, continuent guanyat molts diners? On s’han quedat la defensa de la igualtat real entre dones i homes per aquests partits que ara es posicionen en contra de les dones?
No soc capaç d’entendre com lliga la defensa del neoliberalisme inclusiu i les esquerres. Bé, sí que soc capaç. Hi ha moltes pressions tant econòmiques com socials darrere i estan fent el seu efecte, encara que això signifique per als partits pa per a hui i fam per a demà. O cosa equivalent anar en una carrossa el Dia de l’Orgull Gai, a canvi de vendre’ns a les dones i els nostres drets.
Estan en risc verdader els nostres drets com a dones, perquè busquen esborrar-nos i quedar-se de nou amb tot el pastís patriarcal d’accés a recursos materials i immaterials sense compartir res amb qui som la meitat de la població: les dones. Perquè repetisc que som dones i el neollenguatge que estan utilitzant amb eufemismes com «éssers mentruants», «éssers amb vulva» o «progenitor gestant» no elimina la condició biològica amb la qual vam nàixer: la de dones.
El feminisme està a favor de tots els drets humans de totes les persones, només faltaria, però ho he dit bé, drets humans de les persones i els desitjos no són drets, són només això, desitjos. I el que encara és pitjor, si s’aproven les lleis trans i aquests desitjos passen a ser drets, que és el que es busca, no sols s’haurà traït al feminisme i a les dones, també es condemnarà a molt de sofriment a molta gent que vulga canviar de desig i ja no puga, com tampoc puga deixar de medicar-se al llarg de la seua vida.
És, des del meu punt de vista una errada política màxima que, segurament es veurà reflectida a les urnes. Que en prenguen nota els partits que van a trair a les dones.
