Ja fa dos anys que començàvem una nova legislatura: la segona progressista consecutiva, per primera vegada en la història de les Illes Balears. La presidenta Francina Armengol revalidava el triomf de l’esquerra, essent el Partit Socialista el més votat. En aquell moment, ni se’ns podia passar pel cap que, nou mesos després, entraríem en la crisi sanitària i econòmica més gran que podem recordar.

Segurament ara és més senzill fer valoracions a posterior, però han passat només quinze mesos de la declaració de l’OMS d’una pandèmia mundial. En aquest temps, hem incorporat al nostre vocabulari paraules i expressions més pròpies de la ciència: IA, antígens, PCR, vacunes ARNm, Pfizer, Moderna, Covid... I el que és més important: la ciència ha fet història amb la ràpida fabricació d’unes vacunes que formen part de la solució. Han estat quinze mesos que ens han semblat quatre anys. Tothom ha innovat: la ciència, la política, la justícia, l’educació, la sanitat, l’empresariat, els treballadors.

He tengut l’honor de participar com a consellera i portaveu del Govern en la passada legislatura i bona part d’aquesta en tasques de gestió, i exercint actualment de portaveu socialista en el Parlament. I quan dic honor, no és una frase feta, perquè moltes de les decisions i polítiques que vàrem engegar la passada legislatura, han estat cabdals per fer front a la pandèmia.

L’aposta decidida pels serveis públics, per estar al costat de qui més ho necessita, amb una renda bàsica pionera a l’Estat; contractant més personal sanitari i educatiu; amb la reforma de “velles” infraestructures, com Can Misses, Son Dureta o Verge del Toro; ampliant la cartera de serveis a les Pitiüses i a Menorca i un llarg etcètera. Estic convençuda que tot això ens ha ajudat molt en la resposta a la crisi sanitària. I tot això no hauria estat possible sense responsabilitat pública i política decidida. Sense un projecte clar d’illes. Sense polítiques progressistes valentes.

En el Parlament hem convalidat decrets llei per fer front a la pandèmia, per reactivar l’economia, per limitar els preus de les proves diagnòstiques, per simplificar l’administració... Ara tenim nous projectes a la cambra, com la Llei d’Educació, la primera en la història de la nostra autonomia. He de dir que la major part d’aquesta feina parlamentària l’ha comandada al grup socialista la companya Sílvia Cano, qui va ser portaveu fins febrer. Ara, tot el grup seguim dedicat en cos i ànima a ajudar la gent, perquè aquest és el nostre objectiu principal, especialment en aquests moments delicats i difícils.

També són temps esperançadors, on hem pogut veure la gran solidaritat de la nostra societat; l’entrega heroica dels sanitaris; la feina del voluntariat desinteressat; una comunitat educativa exemplar que ha fet possible que les aules quedessin obertes i els infants ni una classe.

L’altre gran repte que tenim al davant és el de la recuperació econòmica. El sostén social que han suposat els ERTO ha estat imprescindible, com també les ajudes del Govern d’Espanya: 855 milions d’euros que han d’ajudar empreses i autònoms. Evidentment, els recursos mai seran suficient per fer front a la magnitud de la catàstrofe, però la injecció és molt important. La recuperació i, per tant, la feina van agafant ritme en una temporada turística que, evidentment, no pot esser com les d’abans, però ens donarà un respir econòmic ben gran.

Tot això, en tan poc temps, ens ha canviat. A tothom. En les nostres prioritats, en la nostra forma d’entendre la vida pública. Per als socialistes, la diversificació econòmica, la sostenibilitat ambiental, la igualtat, la conciliació, la cultura, el suport als més vulnerables i, en definitiva, estar al costat de la gent de la nostra terra han estat, són i seran els objectius principals. No puc deixar de mencionar el que m’ha colpejat profundament per la seva vulnerabilitat: les persones majors, especialment les que estaven o estan a les residències. La pandèmia també ha posat de manifest mancances a millorar. El fet que ja hagi passat el pitjor no ens ha de fer oblidar la seva atenció.

I mai, mai, no oblidarem qui ha quedat pel camí: més de 800 persones. Però amb la serenitat d’haver pres les decisions que ens han permès poder dir, aquí i ara, que aquest “excés” de mortalitat a les illes ha estat del 0,3%, la menor de tot el país, mentre que la major ha estat del 37,8%. No és un consol quan parlam de vides humanes, però estic orgullosa de participar en el projecte socialista i de tenir una presidenta que el març de 2020, al principi de la pandèmia, em digué amb convenciment i fermesa que no defalliria perquè tothom tengués atenció sanitària i per salvar vides. No ha estat un eslògan; ha estat la realitat.

Continuam deixant-nos la pell en el servei públic i mirant i projectant el futur immediat. Perquè els socialistes hi hem estat, hi som i hi serem, a les verdes i a les madures.