Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

TEMPUS EST IOCUNDUM

Joan Riera

Les cabòries del Teix

El xinès Li Bai visqué en el segle VIII després de Crist i se’l considera un dels més grans poetes del seu temps. Deixà escrit: «Estar dintre la muntanya fa que no puguis veure-la». És el que passa amb molts polítics. Viure dintre del poder els impedeix veure els indrets on de bon de veres es prenen les decisions que generen fortunes o canvien destins. Si el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ho tengués en compte, relativitzaria la influència del Parlament i estalviaria les veritats renoueres, però sense eficàcia real.

El millor llibre que s’ha escrit sobre l’exercici del poder a Mallorca nasqué de la mà de Pere Bonnín. Va ser reeditat en l’any pandèmic per excel·lència. El títol és El Teix. La muntanya de 1.064 metres és màgica. Com el Galatzó, on el Comte Mal protagonitzava les seves malifetes. O s’Alcadena, on les bruixes ballen mentre van teixint fils amb la seva bessona del Castell. Però la màgia del Teix és única. Exerceix un poder de seducció irresistible sobre polítics de tot color, sindicalistes i empresaris. El sotstítol és aclaridor: Testimoni de les cabòries mallorquines. I aquí cabòria val per gairebé tots els significats que recull el Diccionari català, valencià, balear.

Bonnín ordeix la història d’aquesta possessió mallorquina amb la màgia d’un vocabulari ric i una erudició envejable. És el relat de molts negocis i tractes polítics de l’illa que s’han signat sense papers. La finca és propietat de Vicenç Sastre, l’empresari mallorquí que ha estat capaç de reunir agents del KGB i del CNI, capellans mallorquins amb turoperadors alemanys, grans banquers i polítics de tota raça entorn d’una taula a les Cases del Rei Sanç mentre es menja una porcella farcida de cegues.

El llibre és una intel·ligent lloança de la trajectòria de Sastre, empresari de restauració, hoteleria, aigua embotellada i del tren de Sóller. Però és, a més, un retrat del món dels negocis a Mallorca i de la seva relació amb la política.

El text és apassionant, però si algú no té moltes ganes de llegir, basta veure el mig centenar de fotografies per descobrir la teranyina de relacions que s’estableixen a les màgiques Cases del Rei Sanç. Commouen les fotografies de Francesc Antich, Albert Moragues, Joana Barceló, Ramon Socías i Pere Serra amb un pastís amb el logo del PSOE. I el de Pere Sampol mostrant orgullós el del PSM. I el de José Ramón Bauzá, Joan Fageda, Joan Rotger i altres dirigents amb el del PP. I encara emociona més la de Manolo Cámara i altres dirigents del sindicat amb un dolç amb les lletres vermelles CC OO.

Però no sempre hi ha pastís. La vicepresidenta del Govern de Rodríguez Zapatero anà a les Cases del Rei Sanç amb la inspectora de treball Pety Baranda. La política lamentà que no hi hagués un bany en condicions i la propietat recollí el repte. Malauradament la política i jutge socialista no tornà al Teix. La inauguració de l’excusat es deixà, a manca de vicepresidenta, en mans d’una princesa, la de Mallorca, Maria Antònia Munar. Banquers com Francisco Luzón, Rafael Alomar o Pere Batle. Ministres de Mèxic i Espanya, no hi podia mancar Jaume Matas. Empresaris sense els quals la història del turisme mallorquí no existiria o seria diferent. El fiscal Bartomeu Barceló sembla un assidu d’aquests saraus per la quantitat de fotografies en què surt… Per cert, un grapat dels retratats han acabat davant un jutge i de vegades a la presó.

Aquest llibre es publicà per primera vegada el 2012 i es reedità l’any passat. Queda el dubte de saber quantes fotografies hi ha de l’actual generació política. Qualsevol mallorquí interessat per la política hauria de llegir aquest llibre i seguir menys les sessions del Parlament.

Compartir el artículo

stats