Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Miquel Àngel Lladó Ribas

Sugus, de Suchard

De petita na Marita era el que se’n diu una nina amb galtes, raó per la qual son pare l’anomenava afectuosament «Sugus», tot recordant l’anunci d’aquells mítics caramels de forma paral·lelepípede que triomfaren cap allà els anys 70. Sembla ser que el vocable deriva de les llengües escandinaves, on suge significa literalment ‘xuclar’. Tornant a l’anunci, emperò, rodat amb l’estètica pròpia d’aquella època, hi apareix una nina esportellada i una mica galtaplena que té efectivament una notable semblança amb la nina que fou, ja fa d’això una cinquantena llarga d’anys.

Com no podia ser d’altra manera, va anar a escola a les Monges Franceses des Pont d’Inca, on rebé una educació un tant rígida, d’acord amb els patrons de l’època. Tanmateix això no li impedí de fer unes bones amistats que encara ara perduren, com na Margalida o na Maria Gabriela. Els qui llavors la tractaren la recorden com una nina espavilada i força simpàtica, amant de fer un favor i de sacrificar-se si era necessari per fer feliços els altres. Aviat es va adonar que els estudis no estaven fets del tot per a ella, raó per la qual es va posar a fer feina tot d’una que va poder. Va passar per la Cadena Sol, per l’Ajuntament, per la sanitat pública..., sempre amb l’objectiu de fer un racó i de surar els seus dos fills, na Marta i en Carles. Ha arribat a córrer món, així mateix: la infància de Marratxí, l’època del Guinardó a Barcelona, el pis de sa Cabaneta...

Es pot ben dir que és una dona feliç, na Marita. Avui ha assolit la seixantena i es mira tot això -la lluita, el treball, la maternitat- d’una manera tranquil·la i assossegada. Recorda, com no, la mare, amb qui va tenir alguna disputa generacional, com gairebé totes les nines de la seva època. Això no li impedeix reconèixer-hi amb orgull la seva empremta, manifestada especialment en l’afició per la cuina, l’estalvi i la cura dels animals i la natura. El medi ambient i la sostenibilitat són per a ella alguna cosa més que una etiqueta o una moda; les practica amb rigorositat i coherència, conscient com pocs que només tenim un planeta i que cal cuidar-lo i veciar-lo tant com sigui necessari.

Avui som un bon grapat les persones que volem dir-li que l’estimam. Felicitar-la senzillament i sense pretensions, com aquells caramels Sugus que endolciren tota una època i que ens remeten inevitablement a les seves galtes de nina petita, a aquells ulls grans i inquiets que ho escrutaven gairebé tot, conscients del femení relat amb què havia d’escriure la seva bella i intransferible història.

Compartir el artículo

stats