Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Albert Soler

La Paluzié i l’amic del meu avi

El que va començar com l’intent de muntar una republiqueta, ha acabat demanant llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. Per tornar quaranta anys enrere no calia tanta murga, en lloc de «president posi les urnes» n’hi havia prou amb «president, doni’ns pantalons de pota d’elefant i jaquetes de pana». Però el viatge en el temps no seria complet sense tornar a les arcaiques campanyes de defensa de la llengua, ja saben, el català cosa de tots i etcètera. Aquí destaca l’ANC (Associació Nacional del Rifle, delegació catalana), que ja que no serveix per a res i d’alguna forma ha de justificar subvencions, prebendes i minuts televisius, dispara contra tot el que no parli la llengua més maca de totes les que es fan i es desfan.

Imaginin el disgust, quan s’ha sabut que una voluntària de l’ANC responia al telèfon en castellà. No en anglès o en àrab, que mira. En castellà! Es desconeix com ha sancionat tal afront la Paluzié, la Charlton Heston llacista, només se sap que va fer públic a les xarxes que havia identificat la delinqüent, i va assegurar que no tornaria a passar. Vull creure que abans de fer-la fora, de la feina i qui sap si d’aquest món, va ser castigada com feien els capitans de vaixell amb els qui s’amotinaven, si bé en lloc de ser flagel·lada amb un fuet de tres puntes, ho fou amb una gramàtica de Pompeu Fabra.

- Així acaben els traïdors!- udolava la Paluzié fora de si, assotant-la davant de la resta de voluntaris, obligats a presenciar tan cruenta escena.

És el que passa, que un es dedica a fiscalitzar i demanar l’acomiadament de cambrers que diuen «aquí tiene su cortado» en lloc de «aquí té el seu tallat», i oblida que pot tenir l’enemic a casa. Descobrir un castellanoparlant infiltrat a l’ANC és com si en la guerra freda, la CIA hagués localitzat un talp soviètic a la seva seu de Langley. Han de rodar caps, algú hauria d’haver investigat els antecedents dels treballadors de l’ANC per comprovar que són tots de raça pura catalana, com els burros però en bípede.

La tasca dels talibans del català, a més de fer-nos sentir joves pel mètode de remetre’ns a èpoques passades i oblidades, té altres virtuts. El meu avi, l’avi Enric, m’explicava sovint que tenia un amic que, després de la guerra, era funcionari a Girona, atenent pagesos que venien dels pobles a fer qualsevol tràmit. Quan algun d’aquells pobres semianalfabets se li dirigia en català, l’humiliava a crits davant tothom, «¡aquí se habla en cristiano!», «¡si vuelve a hablar en catalán le pego una hostia!», etc. A la tarda, al cafè, saludava el meu avi i la resta d’amics amb un gran somriure i amb la frase habitual.

- Avui he fet un altre catalanista.

L’ANC segueix el mateix sistema. Treballa a favor del castellà, mercès a convertir la llengua catalana en antipàtica, polititzada i esquerpa, fent que hi renunciï gent que la parlaria sense problema. Ja que costa de creure que siguin tan idiotes de no adonar-se del mal que fan, només queda una possibilitat: la infiltrada a l’ANC, la traïdora que des de dins està dinamitant el català, és la mateixa Paluzié.

Compartir el artículo

stats