La protecció d’un espai natural, rural i habitat és un procés complex i variable en el temps: la societat i l’economia canvien, i per tant, també les seves relacions amb la natura i el paisatge. Quan el territori inclou un patrimoni natural molt valuós i valors etnològics, culturals, arquitectònics i constructius, i és habitat per desenes de milers de persones, el repte de conservació és important. En el cas de la Serra, la relació del territori, la natura i les activitats humanes resulta tan intensa que aquests valors són clarament parts d’una única realitat, de forma que cal una norma integradora, ja que els seus problemes, en bona part comuns des de Formentor a Sant Elm, no es poden resoldre de forma aïllada.
En els darrers anys, assistim a canvis vertiginosos: una decadència agrària general, una crisi del valor dels recursos forestals, un pes creixent del sector de serveis, un increment important del nombre de visitants, tant de la resta de l’illa com d’altres països, usos nous no sempre lliures de conflictes, etc.
Per tal de garantir la conservació dels valors de Tramuntana, la societat s’ha dotat de normes diverses que s’han anat sobreposant: Decret Paisatge Pintoresc (1972), Llei d’Espais Naturals (1991), Paratge Natural amb el seu Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals - PORN (2007), Natura 2000 (amb diverses declaracions i plans), a més de les derivades dels distints plans sectorials i urbanístics. Han estat dècades d’activitat normativa la qual, constatam, no ha estat sempre prou coordinada i harmònica. Tot i que els objectius socioeconòmics són esmentats en alguna d’aquestes normes, cal reconèixer que aquesta menció és més retòrica que efectiva.
Tramuntana XXI ha tengut l’ocasió de proposar a distintes autoritats la conveniència de promoure una Llei de la Serra de Tramuntana, com la tenen altres espais protegits, com és el cas de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, amb l’objectiu de millorar la governança de la Serra i disposar d’un instrument adaptat als temps actuals. La Serra és l’espai protegit més complex i més extens de les Balears i necessita una norma clara i completa. Aquesta idea ha anat avançant, i es públic que el Consell de Mallorca ha iniciat treballs en aquest sentit, la qual cosa volem agrair i reiterar el nostre compromís a contribuir al procés fins que, en definitiva, el Parlament Balear tramiti i aprovi, si és el cas, la norma que resulti.
Ens sembla convenient fer públic els principis de la nostra proposta, que es fonamenta com a primer punt a considerar convenient que no s’afegeixi una llei més a la complexitat normativa existent, sinó que aquesta es refongui i completi amb una llei general, que hauria de recollir tot allò que s’ha demostrat útil, completar-lo en els aspectes que convengui, i derogar allò innecessari o insatisfactori. Afegir una nova llei sense aquest exercici de simplificació suposaria incrementar la complexitat quan el que convé, segons el nostre punt de vista, és reduir-la, per guanyar eficàcia. Sabem que reformar alguns dels instruments actuals (com per exemple, el PORN, o determinades qüestions urbanístiques) és enormement complex i farragós, però una Llei pot fer-ho, o pot habilitar els procediments que ho facin possible.
La sostenibilitat, que ha de ser el primer objectiu de la gestió de la Serra, té dues cames: l’ambiental i l’econòmica. Si falla alguna de les dues, no se sosté: no hi pot haver una economia que degradi els valors de Tramuntana, ni es poden mantenir els valors d’un territori poblat sense que els seus habitants es puguin guanyar dignament la vida.
De fet, la integració de la planificació està prevista a la llei estatal 42/2007 de Biodiversitat, que preveu documents integrats en casos com el nostre (article 29.2). Aquesta integració pot permetre una revisió tècnica i assenyada de zonificacions sobreposades i no sempre coherents.
És cabdal que la conservació efectiva dels valors de la Serra es faci assumint amb totes les conseqüències que els seus valors culturals, que han fonamentat el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat, s’han basat en les activitats humanes. Per tant, la gestió s’ha de basar no ja en admetre els usos socioeconòmics compatibles amb els seus valors, sinó en estimular-los i facilitar-los. Com pot ser, per exemple, que un ús d’interès públic tan notori com és mantenir i adobar marges estigui subjecte a tràmits distints segons els ajuntaments, que de vegades suposen diversos mesos? Què fonamenta que s’accepti el col·lapse d’un edifici abans que admetre-hi nous usos que facin viable la seva conservació?
La Serra de Tramuntana té un dèficit de governança que no es pot resoldre amb una benintencionada coordinació administrativa, necessita un plantejament més ambiciós: la proposta que ha sorgit en diverses converses és la de convertir el Consorci en l’Autoritat de Gestió de la Serra, amb una implicació activa de les administracions ambiental, agrària, turística, insular i municipals, les quals poden perfectament adscriure-hi medis materials i humans que el facin operatiu sobre el terreny. Aquest és un aspecte clau: la feina de gestió s’ha de fer in-situ tant com sigui possible, sostinguda a l’administració més pròxima (municipal) que és també la que coneix millor el detall dels problemes.
És convenient facilitar la dinàmica d’iniciativa privada i de la societat civil. És ben segur que hi ha moltes persones i entitats que volen el millor per a la Serra, que volen sincerament aportar esforços en aquest sentit, i que han de trobar el suport de les administracions i no sentir-se frenades, si no perseguides.
És imprescindible un patronat de participació amb reunions regulars i efectives, tal vegada organitzat en comissions territorials; i un comitè científic-tècnic que aporti informacions solvents i rigoroses sobre les quals l’autoritat de gestió adopti les millors decisions.
Evidentment, fer una llei, sense ser fàcil, és el més senzill de tot el procés. El repte és millorar la realitat i creim que una llei general pot ser una eina (no una finalitat!) si el disseny és intel·ligent, participatiu i troba la necessària ambició i generositat institucional. La Tramuntana ho mereix.
