Premis

El jurat ha destacat un conjunt variat d’obres emmarcades dins diferents tipologies programàtiques, que van des de l’habitatge unifamiliar a la residència col·lectiva, passant per la reforma d’espais per convertir-los en oficines o en centres polivalents. Les obres premiades han estat les signades pels arquitectes Miguel Barceló i Margalida Seguí; Ester Morro, Juan Alba i Javier Rosselló; Pep Ripoll i Juan Miguel Tizón; i Jaume Mayol i Irene Pérez. Des de la Junta de Govern del COAIB volem felicitar públicament als guardonats així com a la resta de professionals que han presentat les seves obres en aquesta edició.

El conjunt d’obres presentades a les edicions del Premis d’Arquitectura ens permet tenir una visió de conjunt de la qualitat de la nostra activitat i, també, poder mesurar l’estat de salut arquitectònica de la nostra societat. És per això que és aquest un bon moment, aprofitant l’avinentesa de l’entrega dels premis, per poder aprofundir una mica més en aquests aspectes.

Els premis d’arquitectura ja fa més de vint anys que reconeixen les millors obres realitzades a la nostra illa. Des del seu inici amb les obres construïdes a partir de l’any 1997, s’ha aconseguit que el projectes seleccionats i premiats formin el catàleg de l’arquitectura que s’ha construït a Mallorca des d’ençà. Són, per tant, un reconeixement a la feina ben feta, però també un recull de l’obra arquitectònica contemporània que desitjam creixi any rere any i que serveixi de referent per tal de poder transmetre a la societat els valors i la qualitat de la nostra arquitectura.

Per això, és fonamental que tot el nostre col·lectiu professional persegueixi la màxima excel·lència en la creació dels seus projectes, oferint intervencions i propostes que millorin la qualitat arquitectònica i urbanística del nostre voltant, i que assumeixin el seu paper social de millorar la qualitat de vida de les persones i de l’entorn on s’implanten. Aquesta serà la millor manera de poder fer pedagogia del fet arquitectònic, aconseguint que la societat faci seus els projectes i que, per tant, ens demani i exigeixi una arquitectura de qualitat. Hem d’aconseguir que la bona arquitectura formi part de la tria cultural que faci la societat, és a dir, dels nostres clients.

L’administració té aquí un paper fonamental, ja que com a part dels nostres clients públics, s’ha de comprometre a la convocatòria dels concursos d’arquitectura per a la construcció dels seus edificis i espais públics que, d’aquesta manera, assegurant una participació oberta i remunerada, valorada per jurats amb experiència i competència qualificada, rebin les millors propostes arquitectòniques possibles, fent així que tot el parc d’edificis públics tingui una qualitat arquitectònica excepcional i actuï com a motor de transmissió i reflex del que la societat civil hauria de reclamar.

Tenim nombrosos exemples arreu del món de pobles, ciutats i països que han apostat des de fa temps en confiar el disseny del seu entorn més proper a les millors propostes arquitectòniques, i han aconseguit que la societat les entengui ja com a pròpies. Els resultats són per tots coneguts i l’experiència ha estat més que positiva. Són societats que tenen interioritzada una gran cultura arquitectònica, que es tradueix en entorns de gran qualitat urbanística i arquitectònica.

Vivim en un entorn sensible i és amb l’exercici de la nostra activitat professional, feta de forma responsable i proposant una arquitectura de qualitat, com el podrem conservar i millorar per a la nostra societat.

La nostra professió, l’arquitectura, posa al servei de la societat tot un seguit d’amplis coneixements, que van destinats a millorar la forma de vida de les persones i del seu entorn més proper. Com arquitectes, esforcem-nos en ser exigents amb les nostres propostes. Com a societat, acceptem el repte que la bona arquitectura formi part del nostre món.