Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Riera

Tempus est iocundum | La supervivent designada

La diputada Marga Prohens és la supervivent designada per salvar el PP de Balears de les catàstrofes dels darrers deu anys. Kiefer Sutherland, protagonista de la sèrie de Netflix Designatet Survivor, dóna vida a Tom Kirkman, modest secretari d’Habitatge que es converteix en president dels Estats Units després d’un atemptat terrorista que mata tots, i són molts, els que el precedeixen en la línia de successió. Prohens es posa al capdavant dels populars per liquidació dels que estaven davant seu a l’escalafó.

Les desgràcies del PP no les causà cap bomba. Són fruit dels seus errors. De la corrupció estrenada en temps de Gabriel Cañellas i sublimada per Jaume Matas i companyia. De la prepotència de José Ramón Bauzá, que confongué l’enfonsament dels socialistes del 2011 i l’èxit electoral amb un mèrit personal. De l’elecció de Gabriel Company, que hagués arribat a president en qualsevol altre moment menys el 2019, però no ha sabut exercir com a cap de l’oposició.

La primera vegada que vaig sentir el nom de Company com a probable líder del centredreta fou a un dinar a Porreres en el que hi havia empresaris, polítics jubilats, professors universitaris, periodistes i, fins i tot, una monja. Quan fa deu anys decidí donar la passa des de les organitzacions agràries a la conselleria d’Agricultura, ho comunicà al seu pare. Va rebre una resposta a la mallorquina: «No mos fa falta per res». Un visionari.

Marga Prohens té moltes possibilitats de convertir-se en la segona presidenta de Balears. Posseeix la força del convers. Qui ha passat de la simpatia vers el nacionalisme d’esquerres a l’espanyolisme de dretes, mostrarà més entusiasme que qualsevol militant amb pedigrí original. És com l’exfumador. No existeix ningú tan intransigent amb el tabaquisme com aquell que abans fumava dos paquets diaris. Voldrà demostrar cada dia que la seva conversió a la nova fe dretana i espanyolista és vertadera.

Serà una alumna aplicada. Ni com a parlamentària ni a les entrevistes dirà una sola paraula que no estigui als argumentaris del partit. No tendrà pensament propi i això és una qualitat molt estimada pels dirigents nacionals. També agradarà a aquests spin doctors o consellers a l’ombra que dissenyen estratègies sense importar ideologies, sols escoltant com bufa el vent de l’opinió pública. Si li diuen que ha de ser un clon d’Isabel Díaz Ayuso, ho farà, encara que el seu pensament i el seu estil siguin radicalment distints.

També jugarà a favor la situació política. L’onada electoral es mou a favor del PP. Res fa pensar que la situació canviï radicalment en els dos anys vinents. Pedro Sánchez seguirà, en el millor dels casos, al davant d’un govern feble, perjudicat per les tensions internes i per la inestabilitat que provoquen els seus suports parlamentaris. La dreta mediàtica, que des de Madrid estén els seus tentacles a tot el país, trobarà motiu d’escàndol en qualsevol actuació del Govern central. No importa si es tracta de l’indult dels polítics catalans o l’allargament dels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació, per citar dos exemples d’aquesta setmana.

La desaparició o quasi de Ciudadanos, i pot ser també la d’El Pi, serà d’una gran ajuda pels populars, que acolliran a bona part del votant de la dreta dispers a les dues darreres eleccions autonòmiques. Vox tal vegada es mantingui, però resulta complicat que pugui mantenir la puixança de fa dos anys si es confirma la recuperació dels populars.

La crisi causada per la covid-19 també és un aventatge per Prohens. Els socialistes han perdut totes les eleccions convocades en un moment de desacceleració econòmica. Li passà a Francesc Antich els anys 2003 -els atemptats de les torres bessones de Nova York reduïren substancialment les ganes de viatjar– i 2011 –la crisi financera colpejà amb força les opcions d’esquerres.

Francina Armengol mostra símptomes d’esgotament. Fins i tot si els socialistes són el partit més votat, podria no governar. La raó és que ni Podem ni Més es troben en el seu millor moment. Prohens ho té tot per aconseguir-ho tot, per copiar un lema del Govern dels anys noranta. Només pot espatllar-ho o que li ho espatllin els seus.

Compartir el artículo

stats