Aquesta setmana la Universitat de les Illes Balears elegirà la persona que l’ha de dirigir durant els pròxims quatre anys. És un moment important que no pot passar com una rutina, com un simple canvi de nom a la porta del rectorat.

Darrerament, i amb això no em referesc estrictament a les darreres setmanes, ha pres cos un desig generalitzat de canvi. Som davant l’inici d’un nou cicle, però no només per les eleccions imposades pel calendari. La pandèmia, els canvis i les dificultats en el camp de l’economia i de la societat, la necessitat d’establir noves relacions amb el medi natural i social, tot això exigeix una reflexió a fons i una disposició sense reserves al diàleg.

Una universitat no pot ser el reflex de la seva societat, n’ha de ser capdavantera i li ha d’indicar el camí, la manera de superar les dificultats. Com? Amb formació, recerca i transferència de coneixement de qualitat. En aquests moments de crisi la UIB no pot ser un nou llast per a la societat. Ha de ser just el contrari: un vertader laboratori d’idees factibles per a explotar nous camps d’ocupació. Per això hem proposat la creació d’un Laboratori Institucional de la Innovació, que permeti lligar per un costat la recerca i l’economia, però l’economia que arriba a tothom i no descuida la cooperació.

En tot i per a tot el nostre programa es basa en la transversalitat, un nou concepte a la UIB de treball per projectes. Però això també té a veure amb les relacions humanes i institucionals. El que sabem i podem fer té molt a veure amb les necessitats de la societat de les Illes Balears, i hi volem pactar. Volem pactar-hi contractes programa específics per als camps que en aquests moments de crisi requereixen actuacions més urgents.

Però no pensam exclusivament en termes immediats. Pensam també en el futur, i sabem que tots els col·lectius de la UIB, estudiants, personal d’administració i personal tècnic, i professors i investigadors tenen molt a dir sobre el futur de la UIB ara que inaugurarem un nou cicle. És per tot això que hem anunciat la redacció d’un pla estratègic, que només ens imaginam com a resultat del diàleg entre tots els col·lectius. N’és ben hora. És ben hora que tothom pugui dir com se sent i què pot oferir. Fa molt que no ens ho demanen... si és que ens ho han demanat mai.

De cap manera no volem que la UIB segueixi un camí d’inèrcies i dependències injustificables. Som universitaris i tenim per vocació demanar-nos el perquè de cada cosa. Ara és hora de demanar-nos a nosaltres mateixos com podem respondre als reptes de la nostra societat, que són evidents i urgents.

No podem amagar els escàndols que han qüestionat el bon nom de tantes persones que han dedicat el millor de la seva feina a la UIB. No creim que l’ocultació sigui una bona estratègia. Al contrari, la transparència i la netedat han de ser la nostra bandera, per necessitat i per un fort sentit de justícia: dels problemes no se’n fa un «relat»; els problemes s’aborden amb coratge i amb determinació de reparar-los. Assetjament a la UIB? Mai més!

Torn al títol d’aquest escrit: Què volem fer a la UIB? La resposta és escoltar, decidir entre tots, implicar-nos en els problemes de la nostra societat, oferir solucions i integrar tothom. Ara bé, l’important de la pregunta en primer lloc no és el pronom interrogatiu «què»; és el verb «fer». Facem, n’ha arribat l’hora.