Les persones que treballam a l’Administració establim vincles, afectes que sovint van més enllà de les meres relacions laborals o de jerarquia. Els que ja duim una sèrie d’anys hem vist desfilar un darrere l’altre governs de diferent tarannà i ideologia, però no succeeix igual amb els companys o companyes, que d’una manera o altra passen a formar part de la teva vida i amb els quals comparteixes anhels i afectes. Es podria dir que, en línies generals, els funcionaris constituïm una gran família, de manera que quan algú de nosaltres se’n va sentim una buidor fonda, comparable a la que experimentam davant la pèrdua d’un ésser estimat.
L’altre dia vaig assabentar-me de la mort de Guillem Ollers, un funcionari del Departament Jurídic de la Conselleria d’Educació amb qui al seu moment vaig compartir feina i estones agradables. Em va venir molt de nou, però amb els anys també aprens que la mort forma part de la vida i que probablement no podríem entendre l’una sense l’altra. D’en Guillem record que més d’una vegada em va treure les castanyes del foc; era d’aquesta casta de funcionaris que sempre t’indicava un camí, és a dir, una manera d’enfocar el problema d’acord amb allò que ell entenia que era la solució més raonable i ajustada a dret. Quan això no era suficient ho solia suplir amb la ironia, que sempre constitueix una forma intel·ligent de llevar ferro als conflictes i als sovint complicats mecanismes de la burocràcia administrativa.
Era obert i planer, en Guillem. Persona accessible i de somriure franc, recordarem sempre la seva calidesa i proximitat, que al capdavall i junt amb la competència professional són els trets que distingeixen un bon funcionari. Una abraçada, doncs, a la família i als companys i companyes que d’una manera o altra el tractaren, amb la certesa que, com és sabut de tothom, ningú mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi. Sit tibi terra levis, estimat.
