Des de la crisi financera de 2008, la Unió Europea ha experimentat un seguit de crisis que han qüestionat la seva existència. La crisi del deute del 2012, la crisi dels refugiats de 2015, la crisi de l’Estat de Dret a Hongria i Polònia, la crisi de les relacions transatlàntiques durant el mandat de Trump i, el cop més dur, el Brexit el 2016. La crisi de la pandèmia del coronavirus hagués pogut significar un cop letal per a la Unió però, enlloc d’això, aquesta vegada els Estats Membres sí que han actuat coordinats, amb solidaritat, i s’ha donat un nou impuls al projecte europeu.

El Pacte de Recuperació europeu, que significa la major inversió pública en els sistemes públics i en el mercat des dels inicis de la UE, s’ha dissenyat de tal manera que suposa una passa importantíssima cap a major integració. La mutualització parcial del deute del programa NextGenerationEU senta un precedent, no només per fer front a futures crisis econòmiques units i amb solidaritat entre Estats, sinó per avançar cap a una unió econòmica completa. La crisi del deute de 2012 va fer evidents les mancances de la integració europea, amb una Unió Monetaria que no tenia una governança coherent. Després del NextGenerationEU, s’obre una finestra per arribar a la Unió Bancaria i Fiscal, avanços fonamentals perquè l’Euro i el Mercat Únic generin més creixement i benestar als europeus i les europees.

La pandèmia també ha significat un abans i un després per a la política sanitària europea. La Comissió Europea ha coordinat l’estratègia una vacunació comuna que ha evitat una competència salvatge entre països per les vacunes. Tot i els contratemps coneguts amb algunes de les farmacèutiques, avui cap govern nacional qüestiona el paper coordinador de5 la Comissió. La campanya de vacunació ha accelerat notablement, a Espanya tenim 17 milions de persones vacunades, 5 dels quals de forma complerta. Per tant, és l’hora de dotar a l’UE amb els instruments necessaris per harmonitzar els sistemes sanitaris nacionals a través de la Unió Sanitaria proposada pel Grup de Socialistes i Demòcrates.

Finalment, les restriccions de mobilitat necessàries per a frenar la pandèmia han evidenciat una forta dependència de l’economia europea en les cadenes de subministrament internacionals, amb productes clau fabricats gairebé íntegrament a l’Àsia. Una crida d’atenció perquè Europa adopti una estratègia industrial i comercial que asseguri una major autonomia, seguint oberts al món. De la mateixa manera, la interrupció del lliure moviment també ha posat en relleu la importància del sector turístic per a l’economia europea i, per tant, la necessitat de major governança sobre aquest sector a nivell comunitari. El Certificat Covid permetrà restablir l’activitat a curt termini, donant aire a regions com Balears, però, de cara al futur, la UE també ens ha d’ajudar a modernitzar aquest sector estratègic a través de l’Estratègia de Turisme Sostenible que hem aprovat al Parlament Europeu.

El 2008, que va ser l’inici de la policrisi europea, també va ser l’any que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa, l’últim gran avanç en la integració institucional europea. Tretze anys sense avanços cap a l’Europa federal són masses. Per això, en els propers mesos, s’organitza la Conferència pel Futur d’Europa, en la qual tots i totes els europeus tindrem l’oportunitat de participar en la configuració d’una UE més cohesionada i més forta, que doni resposta a les mancances que la pandèmia i demés crisis han evidenciat. És l’hora d’encetar una nova etapa en la què dotem a la Unió Europea dels instruments necessaris per aconseguir una societat justa, cohesionada i ecològica, capaç de fer front unida els reptes comuns.