Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cercas ensenya les tetes a missa

En Cercas pot dir el que li doni la gana, només faltaria, que a Catalunya som molt de la llibertat d’expressió, escolti. Però allà on toca. El que no pot fer, és dir el que li doni la gana a TV3, això no. Aquí tenim una religió, que és el llacisme, i TV3 és l’església on es predica la fe. A l’església un s’ha de comportar, sortir a dir les veritats a TV3 és sacrilegi, segurament pecat i tot. A més, dins d’aquesta església, el FAQS és el púlpit des d’on els summes sacerdots pronuncien el sermó, o sigui, allà encara pitjor. Per a un fidel llacista que cada dissabte a la nit, postrat de genolls davant del televisor, escolta el sermó del FAQS quasi levitant, veure irrompre en Cercas de cop i volta, deixant anar per aquella boca demoníaca tot de coses que no vull ni recordar, és com per a un catòlic veure les de Femen interrompent la lectura dels evangelis tot ensenyant les tetes i grallant com possesses. Amb les coses de la fe, no s’hi juga.

El que s’espera d’algú, al temple, és un posat de recolliment i humilitat, una actitud d’assentiment a tot el que allà es diu, que no és altra cosa que la paraula del senyor de Waterloo. Si en Cercas, renegant dels seus orígens, de la seva família i de la veritat, hagués abraçat l’autèntica fe, en públic i en prime time, hauríem sigut feliços, ell el primer, perquè molts són els cridats a la republiqueta, però pocs els elegits. El realitzador hauria deixat caure a sobre del fill pròdig d’Ibahernando els globus i el confeti que tenia preparats.

-Al·leluia! Al·leluia!- cridaria emocionat el públic del plató, mentre es deixaven anar coloms i sonava Els Segadors.

Tots hauríem acollit en Cercas entre els catalans de bé, ja que també en el llacisme el senyor està més content per una ovella perduda que torna al corral, que per totes les que no havien marxat. El senyor, no cal dir-ho, tot ho veu des d’allà dalt, vull dir des de Waterloo. Potser fins i tot l’hauria cridat a seure una estona a la seva dreta, això ja dependria de si en Comín havia deixat lliure el seient, que no hi ha manera de treure’l d’allà.

En Cercas va pecar, i gràcies al pecat ha pogut comprovar en pròpia pell que no hi ha res més fanàtic que els creients. I encara més si els atia una Torquemada ben remunerada com Pilar Rahola, qui des del seu altar no perd ocasió de condemnar a la foguera els qui gosen posar en dubte l’autèntica fe, plaer només empetitit perquè malauradament la foguera és metafòrica, mai la felicitat és absoluta.

A TV3, no diguem al FAQS, els pecadors com en Cercas només hi poden anar si es comprometen a tirar-se per terra entre convulsions quan la presentadora els posa el palmell de la mà al front i els demana que abracin la fe vertadera.

-Oh, sí! Sí! SÍ! El Vivales és el camí, la veritat i la vida! Gràcies FAQS!

Els creients no poden permetre que vingui a missa un blasfem a dir-los que s’equivoquen, que el seu Déu és un fals ídol. A TV3 no s’hi pot anar esgrimint la raó, perquè la raó és enemiga de la fe i la fe és el que ens manté units, alabat sia el Vivales per sempre.

Es comença deixant sense càstig qui ha tingut la gosadia d’assaltar amb paraules el sagrat temple de TV3, i s’acaba permetent que la gent pensi lliurement.

Compartir el artículo

stats