Sí, l’eròtica de tocar els llibres, de fullejar-los, d’ensumar-los. L’eròtica de llegir les solapes, d’intentar esbrinar de què va, de saber qui és l’autor.
I és que feia dos anys que havíem perdut aquest plaer, el de sortir al carrer per trobar-nos amb el paper escrit, dibuixat, entintat, fet llibre en definitiva. La pandèmia, el confinament, l’estat d’alarma, ens robaren Sant Jordi 2020. Ara, amb restriccions i pors, algunes pors, hem reconquerit el que era nostre: el carrer com a espai de cultura, d’esbarjo, de saviesa.
Enguany, tot i que tímidament, si més no comparat amb fa dos anys, la festa del llibre, la festa de tots, ha tornat: taules (no totes les que hi hauria d’haver), roses (menys que altres anys), vianants (tímids i agosarats)... han sortit per omplir, per mig omplir, carrers i places.
He pujat per la costa de Sant Domingo de Palma. Cort, primera aturada. Alguns curiosos, tres taules, llargues i denses. “Això promet”, he pensat, “però hi manca gent”. Fotògrafs de premsa, micròfons de ràdios, cercant el que no hauria de ser notícia: que el dia de Sant Jordi és el dia del llibre, com sempre. Cosa normal, en altres èpoques no tan llunyanes.
“Com va la jornada?”, he demanat a un dels llibreters.
“Encara és prest per dir-ho, esperam que s’animi més així passi el dia”, ha contestat.
Seguesc cap a la Plaça Major. Dues taules, amb còmics, just abans de les arcades. Lloc habitual dels llibres il·lustrats. Un grup de persones majors rebosteja. Alguns compren. Un llibre s’ha de comprar i després llegir, per aquest ordre.
A la plaça hi ha més ambient. Cinc taules. Menys de les habituals, però no està malament. Un altre grup, amb pals de nòrdic, creua l’indret. Alguns s’aturen. Miquel Serra, de Quart Creixen, acaba d’atendre una clienta. Crec que ha comprat el darrer llibre de Biel Mesquida. Bona elecció. Carpe Momentum, hem de viure el moment, no basta, com deia Horaci, viure el dia, és el moment el que importa. Un altre lector demana per un llibre de Xesca Ensenyat. “Crec que està descatalogat”, li contesten, “però miraré d’aclarir-ho”. Bona feina la del venedor. Sempre ha de donar una resposta.
El dia acompanya. Fa sol. Podem anar sense jaqueta. Millor.
Camina caminaràs, cap a Sant Miquel i la zona dels Geranis. Un conegut: “Ja he firat”, és el seu bon dia. M’ho mostra. Un llibre de cuina.
Seguim. Ara sí arribam a veure algunes taules amb autors signant. La cosa va bé. Tomàs Vibot, a Llibres Colom, davant l’església de Sant Miquel. Chema Font a Embat, Mendiola i Cerdà a Rata Corner...
Tot bé, millor del que pensàvem. Ara bé, manca alguna cosa per arrodonir la festa. No sé bé el que és, però sí, falta algun detall. No ho puc aclarir.
Més tard, de retorn a casa, em ve al cap una imatge: Clar! No hi havia escolars! Els escolars no han sortit, almenys de forma massiva, a passejar. Sí, tot molt bé, però sense el toc del jovent. Llàstima.
