Sovint a tots se’ns omple la boca amb el tema del reconeixement de la dona i la seva imprescindible visualització. Tothom hi està d’acord a l’hora de fer discursos a l’Administració, a l’empresa, a les associacions i a la societat en general, però la realitat és que amb aquestes declaracions d’intencions no n’hi ha prou. Pel que fa al món agrari les xifres són decebedores.
El passat 8 de març amb motiu del Dia Internacional de la Dona 2021, des de Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears feien públiques una sèries de dades que ens assenyalaven que estam ben lluny d’assolir la igualtat efectiva entre homes i dones al sector primari. L’evidència és que a les cooperatives agràries el 23’5% dels associats són dones però aquestes just representen el 9% dels membres dels Consells Rectors. Traduït a números absoluts, dels 229 càrrecs directius només 21 d’ells estan ocupats per dones.
De sempre el paper de la dona ha estat cabdal en la feina del sector agrari, i ho segueix essent. La seva presència està augmentat de manera constant, fins al punt a hores d’ara on el 33% dels llocs de feina estan desenvolupats per dones. És així doncs que si bé és incontestable el paper de la dona en el desenvolupament del món rural, alguna cosa no acaba de rutllar. No estam a les taules d’opinió, no estam las càrrecs de decisió ni representades ni valorades on ens pertoca.
És ben hora de passar de les declaracions d’intencions a accions concretes i decidides per a la incorporació real de les dones a llocs de decisió. Cal impulsar propostes valentes que passen necessàriament per la major capacitació i formació de les dones i on s’impliquin les cooperatives i les empreses agràries, els agents socials i les institucions. Plans efectius per a implementar polítiques actives i reals per a donar veu a la dona. No hi ha dones suficients a posicions claus i determinants. Comença a ser hora ja de que no se’ns relegui pus a un segon pla. Estic convençuda que la nostra feina l’hem feta. Hem treballat, hem lluitat i patit per aconseguir el lloc que ens mereixem però es veu que encara això no ha bastat en el món agrari.
Cal fer ara una nova passa endavant, les dones pageses volem estar a tots i cadascun dels òrgans de decisió . Volem estar a les taules de negociació, de representativitat, de cooperació, d’informació perquè de ben segur que enriquirem totes les tasques.
El passat 16 d’abril vaig rebre a Madrid el Premi Nacional Mujer Agro 2021. El guardó, tal com vaig dir a l’hora de recollir-ho, el consider com un reconeixement al treball i emprenedoria de la dona al món agrícola tant a Mallorca, a les Illes Balears o a la resta de l’Estat. Una manera de donar visibilitat la nostra presència i aportació. Queda moles passes per fer encara. Hi volem ésser... estam aquí.
