Les Illes balears no són una Comunitat Autònoma com les altres, amb un territori cohesionat per una xarxa de comunicacions fàcilment accessible per a tots els seus habitants. Les Illes són un món en si mateix. Formentera i Eivissa estan més connectades entre elles. Menorca va més per lliure i Mallorca conforma una unitat territorial densa, molt vinculada als països europeus per l’economia turística.
Encara que tota Mallorca és una unitat urbana,la Badia de Palma , tant la marina com la de terra, és la part que condensa més població i activitat que les altres parts de Mallorca, incloses les àrees d’Inca i Manacor, la del Pla o Tramuntana. Per tant, quan parlam dels problemes de les Illes Balears i els reptes que tenim,l’àrea metropolitana de la Badia de Palma té una entitat pròpia i hauria de ser l’objectiu central de tota la transició ecosocial que necessitam. Si no canviem la Badia de Palma no canviarem el model econòmic de Mallorca.
La Badia de Palma concentra un gran aeroport que just abans de la pandèmia rebia 29 milions de passatgers i un port amb més de 3 milions. La zona est i la de ponent s’uneixen per una autovia per la qual passen més de 75.000 de cotxes al dia pel passeig marítim, i més de 120.000 per la via de cintura. La intensitat turística ha anat creixent i diversificant-se, arribant a tots els racons de la Badia. Tota aquesta intensitat genera un seguit de beneficis, però també encara reptes i problemes. La saturació de l’autovia i del passeig marítim és molt freqüent durant l’any.
Abans de la pandèmia, al costat del turisme tradicional s’havia enquistat un turisme d’excessos impresentable i que generava una gran precarització laboral. El turisme de creuers s’havia disparat, amb una concentració excessiva i una gran contaminació. La ciutat històrica se saturava de gent durant molts mesos amb una oferta excessiva d’allotjament turístic legal i il·legal. Tot plegat havia provocat un «monocultiu comercial» creixent orientat al turisme, desplaçant els comerços tradicionals i banalitzant els locals, a més d’usar molt espai públic per terrasses de bars i restaurants, generant problemes amb els veïns. La gran afluència de persones durant els mesos d’estiu desbordava la capacitat de recursos i serveis públics com la policia, la neteja, els taxis, etc.
La Badia per la seva connectivitat europea i per la intensitat econòmica també genera una especulació immobiliària que fa pujar els preus i desplaça als residents locals cap altres barris o pobles de l’interior menys cars. La gran concentració de places hoteleres i d’oferta complementaria, camps de golf, platges i clubs nàutics, ha fet créixer el volum de residents estrangers arribant a molts dels barris al 50% de la població.
Per tant, estam parlant d’un territori europeu cent per cent. Un territori tant estimat com castigat. Un territori on es concentren les dues grans empreses públiques: Aena i Puertos de España. Un territori on el Govern, el Consell i l’Ajuntament de Palma tenen molts projectes en marxa i molts interessos, a més de les seves seus institucionals, i edificis tan importants com la Seu, la Llotja i el Castell de Bellver. Un territori on dotzenes d’entitats socials impulsen moviments de protesta i plans alternatius pels problemes esmentats abans.
Pel seu volum i per la seva complexitat, la transformació de la Badia de Palma hauria de ser el gran projecte europeu per Mallorca durant els pròxims 10 anys. Una transformació econòmica, ecològica i social, en la línia dels grans projectes europeus. Una transformació que retornàs a la Badia les aigües clares i transparents, dedicades a la navegació a vela i vaixells només amb motor elèctric. Una badia en que el grans vaixells comercials i turístics fossin d’un tamany mes petit dels actuals i no contaminessin. Que el volum de turistes fos adequat a la capacitat d’acolliment de la ciutat.
Una Badia que eliminés d’una vegada per totes el tràfic per la autovia davant la mar, convertint la primera línia en un passeig marítim des de l’Arenal fins a Calvià. Una transformació econòmica liderada per una reconversió turística i una diversificació amb noves formes de treball i d’indústries del talent i el coneixement. Una Badia amb més serveis per a la gent gran i per serveis de salut i esport, i uns barris pacificats de tanta pressió humana i renou.
Que podem fer per coordinar esforços i recursos per reclamar fons europeus per dur a terme la transformació de la Badia de Palma? El Govern, a través de la Conselleria de Fons Europeus recentment creada, hauria de convocar, en les pròximes setmanes, a les parts interessades, públiques i privades que ja tenen idees i projectes estratègics, per tal de consensuar un mínim d’iniciatives per configurar-los com un únic projecte europeu per posar-se en marxa ja aquest any. No pot-ser que l’Autoritat Portuària vagi pel seu compte i no escolti la ciutat.
Després caldria crear un organisme autònom public-privat per a la promoció dels projectes estratègics que s’hi han d’impulsar. Aquest organisme podria tenir la forma jurídica de fundació com han fet a Màlaga, amb molt d’èxit. La fundació no seria ni gestora ni executora de projectes, sinó que s’encarregaria de seleccionar, consensuar i impulsar els projectes estratègics que transformarien aquest espai tan importat per a les Illes, Espanya i Europa. Si volem fer creïble un model econòmic sostenible, necessitam transformar la badia de Palma, per fer-la una de les millors del món.
