Si la senyora Rocío Carrasco fou maltractada, que el responsable en pagui les conseqüències. Si les seves acusacions són falses, ja ho diran els tribunals. Si la ministra d’Igualtat, Irene Montero, creu que la filla del boxejador i la cantant és una «víctima de la violència de gènere», que hi posi remei. Per això la pagam. Si Tele 5, la cadena que dedica deu hores diàries a la porqueria, pensa que ara convé aixecar la senyera del feminisme, ja veurem com les van les audiències. I quin temps poden estirar la nova versió de l’espectacle. Si Jorge Javier Vázquez i Belén Esteban es mostren ara penedits de la llenya que han donat a la senyora Carrasco, que li demanin perdó... i veurem quant dura la pau. De moment, han aconseguit que tota Espanya s’oblidi del coronavirus i parli d’una entrevista.
M’importa un rave la programació de Tele 5 sostinguda per uns personatges miserables –en el segon i tercer sentit del Diccionari Català, València, Balear–, que es guanyen la vida contant misèries –el quart sentit–. El què m’indigna és que una televisió com aquesta i un espectacle que apel·la als instints més baixos sigui la més vista d’aquest país. El què m’emprenya és que quaranta anys de democràcia no hagin servit per convertir-nos en una societat un poc, tan sols un poc, més culta i capaç de gaudir de l’entreteniment sense recórrer a les vísceres.
Ara han pujat al carro del feminisme. Però no deix de recordar la història d’Hèrcules i Circe. La meitat dels companys de l’heroi són convidats a un gran banquet per la bruixa, que els converteix en porcs. Nathaniel Hawthorne (1804-1864) conta el mite en els seus Contes de Tanglewood (Alba Editorial) i arriba a aquesta conclusió: «Quan els homes es converteixen en bèsties, el poc enginy que els queda els torna deu vegades més brutals». Hèrcules els rescata i aconsegueix que recuperin l’aspecte humà: «No heu d’imaginar que l’element porquí de la seva naturalesa desaparegués per complet; quan aquest penetra en el caràcter d’una persona, és quasi impossible eliminar-lo». Idò això.
Gravina
El cas del canvi de noms d’alguns carrers de Palma tan sols em planteja interrogants. Amb el retorn de la democràcia municipal, amb Ramon Aguiló a la batlia, es retiraren les plaques dels colpistes més destacats, de dates relacionades amb l’il·legal revolta i d’un grapat de falangistes. Amb la Llei de Memòria Històrica de Rodríguez Zapatero i amb Aina Calvo com a batlessa, es produí una nova revisió del nomenclàtor. Ara, amb José Hila, quaranta anys després del retorn de la democràcia, hi tornam a ser. La pregunta és, quan s’acabarà aquesta contínua revisió? Quin temps necessiten encara els comissionats municipals per localitzar la darrera resta del franquisme?
Però encara hi ha més. Qui va decidir que Gravina, Churruca i Cervera, tres almiralls del segle XIX, eren feixistes? Quan estudiava a l’escola de la dictadura sempre ens parlaven dels herois de l’Alcázar de Toledo, però mai de la batalla de Toledo. Però, si fos així, si hagués existit una batalla de Toledo, ningú entre els que cobren de l’Ajuntament o el mateix batle va pensar que era fàcil donar un nou significat al nom al·ludint a la històrica ciutat on s’hi troben restes de les cultures cristiana, jueva i musulmana? Ningú tengué el seny suficient per veure que s’insultava innecessàriament a una ciutat formosa com poques?
I la darrera pregunta. Fan comptes retirar el nom de l’Avinguda Adolfo Suárez? Al cap i a la fi va ser secretari general del Movimiento Nacional. Una més. Nega aquest Ajuntament el dret a tenir un passat equivocat i rectificar... com els de Tele 5?
