Som nét de polític republicà. Desgraciadament, conec el costat dels qui perderen la Guerra, en masses pics el patrimoni i com molts sabem, la dignitat. Persona en cap moment sospitosa de col·laboracionista amb idees totalitaristes. De fet, les he combatut tota la meva vida. No obstant, la meva formació com a llicenciat en Geografia i Història em fa reflexionar sobre el flamant canvi de noms anunciat per Cort. També com a amant de l’entesa com a ens de gestió : crec en la mediació i no en el plet. En el diàleg i no en la confrontació. Vagi aquesta confessió per endavant.
Dir d’entrada que sorprèn que es retirin del nomenclàtor a defensors de l’euskera com Churruca. Savi cartògraf autor de la primera Carta Esfèrica de les Illes Antilles. O investigadors com Gravina, excel·lent astrònom. També poeta, per cert. O un dels primers enginyers moderns que ha tingut l’Armada espanyola, Pascual Cervera Topete. Autor de diversos tractats sobre enginyeria naval. Que tan il·lustres personatges fossin homenatjats en el seu dia dedicar-los hi cuirassats ( per cert: batejos ocorreguts durant la monarquia alfonsina i II República) i que aquests protagonitzessin accions a la Guerra Civil no hauria de ser instrumentalitzat en contra seva.
Es poden entendre les raons que addueix el consistori? Si, potser. Però molt honradament: ha mancat una mica de mà esquerra. Tan sols humanitzant els almiralls - «Cosme Damián Churruca, cartògraf militar. Batle de Motrico i defensor de l’euskera»- potser ja n’hi hagués hagut prou. Per cert que ben curiós que un regidor nacionalista hagi retirat dels carrers de Ciutat un dels pocs oficials defensors d’un idioma diferent al castellà dins l’Armada... Però evidentment, potser hagués estat molta feina. Tampoc els titulars equivaldrien. Sense posar en dubte la qualitat dels noms escollits com a substituts, un comentari per a la Comissió de Toponímia de Cort: de dotze carrers, tres noms femenins. El dia de la dona no es celebra cada vuit de març i després el deixam estar fins l’any vinent. En aquest Consistori, la defensa dels drets de les dones s’hauria de demostrar amb fets cada dia. Res a dir sobre els cartògrafs als quals es dediquen les vies però...sobta com la poetessa Isabel de Villena (València, 1430-1490 considerada la primera dona que escrigué en català ) encara no té cap reconeixement a Ciutat.
Mentrestant, els «hermanos Barbará» segueixen tenint un dels principals carrers de la tranquil·la vila de S’Arracó, a Ponent de Mallorca. Potser l’Associació Memòria de Mallorca no en tenia coneixement, vés a saber.
O que uns germans falangistes no vesteixen tant com tres herois de la batalla de Trafalgar. Que com tothom sap, fóu un famós fet d’armes naval de la Guerra Civil.
P.S: Nét del primer batle republicà de Ciutat elegit per sufragi universal
