En el darrer any, hem patit com a societat un dels episodis més traumàtics i desestabilitzadors que la majoria podem recordar. Ara, quan ja podem albirar la sortida de la foscor, tenim en les nostres mans la responsabilitat i l’obligació de fer que la força tremenda de la catarsi viscuda ens doni també l’impuls necessari per transformar-nos en allò que volem ser: una societat nova, més conscient de si mateixa, dels nostres valors i febleses, més igualitària, sostenible i més justa.

És el moment de posar fi a un esquema llastrat pels estereotips de gènere i els prejudicis, que menysté a més de la meitat de la població, que infravalora capacitats i que massa vegades no sap reconèixer els mèrits de les dones. Mai com ara hem tingut l’oportunitat de reconstruir el pacte social corregint aquest enfocament que, a més d’erroni, és profundament injust.

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una data de reivindicació que ens recorda cada any que la igualtat beneficia tothom, perquè ens enriqueix com a conjunt. Aquesta clau és la sàvia progressista i feminista que ha de nodrir una acció política transformadora i amb visió de futur, com estableix la nostra Llei d’Igualtat i com correspon a qualsevol institució dins el marc europeu.

La veu de les dones, cada vegada més forta i valenta, serà una de les pedres angulars del canvi de paradigma que tenim per davant. És precís acabar amb ultratges històrics com la invisibilització de les dones en la ciència i com el fet que estiguin infrarepresentades en els despatxos de les universitats mentre que són majoria entre l’alumnat.

Segons dades de l’Oficina per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes de la UIB, prop del 60 % del seu cos d’estudiants són dones mentre que el percentatge de representació en els òrgans de govern no arriba al 40 %.

També en l’anàlisi de composició de l’alumnat per titulacions es confirma any rere any que hi ha titulacions feminitzades, principalment els estudis relacionats amb la cura i ajuda social, i masculinitzades, les especialitats tècniques com ara les enginyeries; una segregació horitzontal que s’ha de rompre intensificant la feina que ja s’està duent a terme i que es dona de manera similar al món de la cultura, en el qual les dones troben encara entrebancs per accedir a les indústries culturals.

L’Observatorio de Igualdad de Género en el ámbito de la Cultura del Ministerio de Cultura y Deporte revela, en el seu informe sobre 2020, diferències significatives per sexe en l’ocupació cultural ―58,6 % d’homes enfront del 41,4 % de dones―, especialment significativa en la professió de tècnic artístic i cultural (65,1 % homes i 34,9 % dones) però també present a la direcció i escriptura de cinema, la composició i la direcció musical, el registre de propietat intel·lectual...

És molta la feina que tenim per fer des de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura i en som ben conscients. Però el paper de les institucions, tot i que resulta transcendental, no serà suficient. Necessitem una aposta decidida per part de tots els agents socials i econòmics, una mirada compartida com a poble, que ens dugui allà on volem anar, a un món nou i millor.