Aquesta setmana hem vist amb decepció i indignació com el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha fet marxa enrere en el compromís del pacte de govern de l’estat per la regulació dels preus dels lloguers. I el més greu és que el partit del president espanyol argumenta que el mercat és el millor regulador del preu, i que s’han d’aplicar incentius fiscals a qui fins ara ha especulat amb l’habitatge.

És una greu irresponsabilitat no fixar un preu topall per als lloguers que estan ofegant a moltes famílies, però és un insult donar a entendre que el mercat també té drets. El mercat mai ha estat la víctima, simulant el cas de la olla trencada, s’intenta victimitzar el responsable d’un greuge. Però per desgràcia d’alguns, tenim memòria.

És aquest mercat el que ha duit a Palma a un segona bimbolla immobiliària que ha fet incrementar un 55% els preus dels lloguers des del 2013. La nostra ciutat conté els ingredients idonis per repetir cíclicament els mals exemples del passat: epicentre d’una alta atracció turística, dependència del sector serveis, i una forta pressió immobiliària. I davant una pandèmia com la de la covid-19, es profunditza en la desigualtat i la baula més dèbil en queda exclosa, és a dir, les persones. L’atur ha pujat en un 43% i el nombre de demandants de feina en un 112%. El preu mitjà de lloguer es manté en 12€/m2, uns 1.022€ mensuals per un habitatge de poc més de dos dormitoris. Aquesta és la crua realitat de l’habitatge a Palma, inaccessible per les classes populars i la classe mitja.

A més, segons l’informe sobre l’habitatge de lloguer de CCOO, el 41% dels llogaters suportava ja preus excessius abans de la pandèmia, és a dir, per sobre del 30% dels ingressos.

A l’altre costat de la balança, el mercat immobiliari mostra una tímida, imperceptible, baixada dels preus d’un 9,13% el 2020, respecte l’any anterior.

El que si ha seguit creixent són els casos d’ordres de desnonaments. Des de l’esclat de la pandèmia, els efectes de l’aturada econòmica ha provocat l’obertura d’un 80% més d’expedients per impagaments de lloguer a l’Oficina Antidesnonaments municipal. I cada mes hi ha gairebé un 40% més llançaments de desnonaments que l’any passat.

La realitat és mostra i demostra que el mercat especula, apel·lar a la voluntat o responsabilitat dels grans tenidors és una utopia. O que li demanin al fins fa poc conseller d’Habitatge quins resultats ha pogut obtenir amb la llei d’habitatge i la voluntat dels grans tenidors de registrar els habitatges buits. El mercat no és una bona samaritana, té un objectiu que és créixer inexorablement, i acaparar riquesa de forma exponencial. El mercat, i especialment els grans tenidors són els majors responsables d’aquests preus desorbitats. El govern espanyol, si no regula, és còmplice d’aquesta crisi social.

Falta valentia i decisions contundents per afrontar als poder fàctics que sempre han governat l’economia. Hem de protegir l’interès general i regular en benefici del dret bàsic d’accés a l’habitatge. Palma va ser pionera amb la limitació del lloguer turístic i ara toca que afrontem la regulació del preu del mercat, com ho ha fet Berlin. Aquesta ciutat europea, amb la qual compartim característiques similars com a pressió turística i immobiliària, ha fixat un preu màxim de 9,80€/m2 (3 euros més barat que el preu mitjà a Palma), i des de ja fa un any varen congelar els preus durant 5 anys.

Un altre exemple de ciutat amb gran pressió dels mercats financers és Nova York, on des de 1947 s’aplica un control dels lloguers, i des dels anys 70 s’aplica una normativa que limita la pujada màxima que es pot aplicar, històricament no superior al 3%. Es calcula que el 45% dels lloguers de la ciutat estan regulats per aquest mecanisme de renda estabilitzada.

És urgent, inajornable regular el mercat dels lloguers. Mentre discuteixen els socis del govern espanyol, hi ha dos desnonaments al dia a Palma, la majoria per impagaments de lloguer. Hem de rescatar les persones, les víctimes són les famílies que no poden pagar un lloguer inflat. El mercat no és una víctima que necessita incentius, és un sector econòmic que s’ha de regular per garantir el dret bàsic a l’habitatge digne. És per això que governam, o no?