Tal volta el relat més esgarrifant d’aquesta pandèmia és el dels sanitaris, quan desbordades les instal·lacions sanitàries en els moments més àlgids de la pandèmia, havien de decidir amb criteris de «sanitat de guerra», quins malalts eren els que havien d’entrar prioritàriament a les UCI, i quins havien de quedar defora. Tot un conflicte de prioritats morals, ètiques i d’assumpció dolorosa de responsabilitats, però amb l’obligatorietat forçada d’haver de prendre decisions.

Pel que fa a l’extrema gravetat de la nostra economia, ens fa falta una estona de reflexió per a diagnosticar bé el que ens està passant, aconseguir una visió de conjunt de les diferents problemàtiques sectorials, avaluar encertadament el muntant dels recursos disponibles o susceptibles de ser-ho, identificar les necessitats objectives de la gent més vulnerable, i aproximar-nos a un càlcul de fins a on poden arribar les polítiques públiques de reactivació econòmica i de mitigació dels efectes més negatius de la crisi, i els límits probables dels seus impactes. No hi haurà una UCI econòmica individualitzada per a cada cas concret.

El combat sanitari contra la pandèmia, no es pot centrar en incrementar indefinidament el nombre de UCIs i hospitals perquè tothom pugui arribar-hi, sinó que cal fer-ho a l’invers, procurar que no s’arribin a saturar les UCIs i hospitals, prioritzant les mesures preventives i sanitàries en els escalons més bàsics del sistema i arribar a l’abast més ampla de la població.

No sé si en el tema econòmic estam fent el contrari que es recomana en el tema sanitari. Enlluernar-nos en la UCI econòmica dels fons europeus, amb la secreta esperança que ens portaran ràpidament a la bona salut econòmica de cadascun. Aquesta UCI és massa petita i massa selectiva. Està pensada no per ajudar a bon morir o fer viure artificialment a malalts amb patologies incurables. Està concebuda per fer créixer empreses-planter vers les noves prioritats marcades per la UE o per renovar les empreses-soca existents amb nous empelts, per fer productes orientats cap a les prioritats de digitalització, lluita contra el canvi climàtic i nous serveis pensats amb criteris de sostenibilitat. L’oxigen de liquiditat que a curt termini demanen les empreses, no poden venir dels fons europeus.

Cal trobar l’espai i l’entorn per tenir una visió de conjunt del que tenim a sobre i del que ens espera des de el punt de vista econòmic i social. L’economia de les Illes és molt més que els ERTOS, malgrat aquests són del tot necessaris. Una renda bàsica incondicional d’emergència per a qualsevol persona que es declari vulnerable, una moratòria als desnonaments de les famílies i a l’execució dels bens patrimonials que avalen a les empreses i autònoms, crèdits ponts de liquiditat a les empreses amb l’aval de l’estat, a compte del deute de rescat pendent de tornar que tenen les institucions bancàries, són algunes de les mesures d’urgència que caldria pactar amb l’estat. Però això són cures que alleugen el dolor dels símptomes de la malaltia. No van a l’arrel del combat contra els creixements tumorals que ja es detectaven en la nostra economia. Cal identificar i potenciar els elements saludables de la nostra economia i afavorir els anticossos que combatin els factors patògens.

Aquesta estona de reflexió de conjunt, en un espai i entorn adient, entre el sector públic i privat de l’economia amb el conjunt de la ciutadania, hauria de fer veure que cal un centre de coordinació estratègica i de seguiment per a reactivar i reorientar de manera realista el nostre model productiu. Que no sigui un simple apèndix d’aplicació de directrius dictades des de Madrid. Què faci valer amb argumentari potent el què volem com a societat i el què significa la insularitat. Què avaluï el conjunt de recursos disponibles i dels que valgui la pena lluitar per aconseguir-los. I que tingui la suficient autoritat moral, per a poder destriar els projectes econòmics que necessiten entrar a les UCI econòmiques, en funció dels interessos generals de la comunitat, i no en funció de la proximitat i capacitat de pressió dels grans lobbys econòmics de sempre.