L’any 2009, en el marc de l’anomenat Pla E (Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo), l’objectiu del qual era fer front a la greu crisi econòmica originada per l’esclat de la bombolla immobiliària i financera, l’ajuntament de Palma va realitzar una sèrie d’actuacions de millora de l’espai públic del barri de Pere Garau. En línies generals, aqueixes actuacions consistiren en l’ampliació de les voreres, plantació de nou arbrat, els arbres existents passaren d’estar de dins l’asfalt a dins garangoles damunt de la vorera, es substituïren els paviments, es millorà l’accessibilitat en els caps de cantó, s’instal·là nou mobiliari urbà, etc. Sense entrar a valorar les solucions concretes adoptades, aquelles petites accions de transformació urbana suposaren una millora real de més d’un quilòmetre de longitud d’espai públic repartit per diferents carrers del barri: Francesc Barceló i Combis, Nicolau de Pacs, Faust Morell, i Francesc Manuel de los Herreros. Aquelles intervencions realitzades ara fa ja més d’una dècada tant a Pere Garau com a altres barris de l’Eixample palmesà, eren la materialització d’un urbanisme social i democràtic que, de forma genèrica, pretenia dignificar les condicions físiques i ambientals de la major quantitat d’espai públic possible, repartint les inversions econòmiques per tot el territori de manera que s’evitassin desequilibris i diferències entre barris i entre parts dels mateixos i, com a conseqüència, entre els seus habitants, treballadors i visitants. En definitiva el que es perseguia era una veritable millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Així, deu anys després, no s’ha esdevingut cap procés gentrificador en el barri.

En la mateixa línia d’aquell urbanisme genèric, el passat dia 9 de desembre, l’Associació de Comerciants del Mercat de Pere Garau, Flipau amb Pere Garau i ARCA Patrimoni proposaven la reforma dels carrers de Nuredunna i de l’arquebisbe Aspàreg, de manera homogènia amb els espais transformats l’any 2009. Amb la seva proposta es vol generar un eix de devers un quilòmetre de llarg des de les Avingudes fins a la plaça de Miquel Dolç, coherent amb la resta d’espais públics existents en el barri. Es tracta d’una sèrie de petites actuacions que suposen l’ampliació i millora efectives de la superfície de carrer destinada als vianants. Aquesta proposta veïnal sorgeix com a alternativa a la intervenció prevista per l’ajuntament de reforma del carrer de Nuredunna i de la plaça de les Columnes.

El projecte de Cort planteja, per una banda, la conversió de Nuredunna en una rambla per a vianants, col·locant una sèrie de parterres amb vegetació al llarg del seu eix central, i, per l’altra, ajuntar el centre de la plaça de Garcia Orell amb les seves voreres, aprofitant el nou espai pacificat per a ubicar-hi jocs infantils. Gràcies a la nova vegetació i a la substitució parcial d’asfalt per terrenys permeables es pretén mitigar l’efecte illa de calor que l’Eixample de Palma sofreix a l’estiu. Si ens abstraiem del context físic i social, es tracta d’un bon projecte, però, tal i com les entitats veïnals han exposat, no respon a «les necessitats reals i urgents» dels ciutadans de Pere Garau: En primer lloc, a diferència de la proposta presentada per aquestes entitats veïnals, el projecte promogut per l’ajuntament suposa una gran inversió de doblers concentrada en un àmbit d’uns tres-cents metres de longitud al costat del límit del barri amb el centre urbà. Així mateix, més enllà dels beneficis mediambientals derivats, la intervenció prevista per Cort té una forta càrrega de disseny. Sense anar més lluny, les lluminàries que apareixen a les imatges virtuals del projecte són les que els arquitectes suïssos Herzog & de Meuron empraren a la reforma de la plaça d’Espanya de Santa Cruz de Tenerife. Es pot dir que la proposta municipal és un disseny urbà d’alta costura destinat a un barri ple de pelleringues, és a dir, amb unes necessites urbanístiques bàsiques.

Quines són, llavors, les pelleringues, és a dir, les necessitats urbanístiques «reals i urgents» de les que parlen les entitats de Pere Garau: les voreres del carrer de Manacor són estretes, amb el paviment espenyat i mal il·luminades (és gràcies als rètols dels comerços que s’hi pot transitar de nit); la vorera del costat de Pere Garau del carrer de Josep Darder és ridículament estreta en relació a la secció de la via; el carrer de Benet Pons i Fàbregues funciona com un aparcament; a la intersecció d’aquest carrer amb Lluís Martí, en un lloc on hi podrien haver plantats arbres i col·locat algun banc, hi trobam, de forma sistemàtica, cotxes aparcats enmig de l’encreuament; les tres quartes parts de la mal anomenada plaça de Guillem Moragues estan destinades als vehicles a motor, i menys del 0.5% de la seva superfície és terreny permeable (desafortunadament, pareix que aquest espai es troba massa enfora del centre per a ser objecte de reforma); carrers amb els arbres talats que no han estat reposats; quilòmetres i quilòmetres de carrers de 10 m d’ample sense cap arbre, ni banc per seure i amb una il·luminació nocturna de mala qualitat; voreres d’accés als col·legis com Balmes o Sant Francesc d’Assís, o al centre de salut del barri, massa estretes (només tenen un metre i mig) per a donar resposta a les necessitats d’aquests equipaments; etc.

En segon lloc, la reforma del carrer de Nuredunna i de la plaça de les Columnes projectada per l’ajuntament, es disposa dins la trama urbana en forma d’un ariet que, des de la frontera amb el centre de Palma, penetra cap a l’interior de Pere Garau. Com en els casos dels carrers de Blanquerna i de Fàbrica, aquesta remodelació urbana molt probablement servirà de plataforma per al desembarcament en el barri de nous visitants provinents del centre històric: turistes, compradors amb un major poder adquisitiu... Com va passar a Blanquerna i, sobretot a Fàbrica, els negocis s’orientaran al servei d’aquests nous consumidors externs, deixant de ser comerços de barri.

Aquest canvi, segurament donarà lloc a un augment del preu dels locals i, en una segona fase d’aquest procés, serà el preu dels habitatges el que pujarà, amb la conseqüent expulsió dels actuals habitants de la zona. És a dir que, probablement, per mor de la intervenció urbana plantejada per l’ajuntament, assistirem durant la propera dècada a un procés de gentrificació de Pere Garau, és a dir, a la «substitució d’uns residents per uns altres de més rics fonamentada en un canvi del paisatge urbà i del seu valor» (Jaume Franquesa a «Sa Calatrava mon amour», Edicions Documenta Balear, 2010). Com ja hem dit, això no va passar amb les reformes executades l’any 2009.

Per tant, en el cas de Pere Garau, no ens trobam davant d’una discussió entre peatonalització sí o peatonalització no, ja que tant el projecte de l’ajuntament, com la proposta veïnal persegueixen l’ampliació i millora de l’espai públic per a vianants. La dicotomia aquí està entre, per una banda, un enfocament neoliberal de l’urbanisme municipal que, amb la reducció de les mesures redistributives, promou el desenvolupament desigual de les zones en base a grans remodelacions, les quals estan destinades a aconseguir visitants i a incrementar el valor del sòl, i, per l’altra, «un urbanisme antiurbanístic que no parteix de la lògica del plànol, sinó de la consciència pràctica» (Jaume Franquesa a «Sa Calatrava mon amour», Edicions Documenta Balear, 2010) de l’espai viscut, destinat a millorar i dignificar les condicions del barri per als seus actuals residents.