Després de la pandèmia, què?

Aquestes iniciatives polítiques davant la greu crisi que vivim, no resisteixen cap comparació amb les adoptades a la passada crisi del 2008. No podem oblidar que la Unió Europea en aquells moments es va subordinar a les directrius que venien del més pur neoliberalisme i dels països rics del nord europeu, l’austeritat com a dogma inamovible i el vet al mancomunament del deute. Aquesta política va provocar profundes desigualtats, desequilibris entre el nord i el sud, i en definitiva major desafecció cap a les institucions europees, a més de l’impuls a les opcions d’extrema dreta. Grècia és l’exemple més clar de les nefastes conseqüències d’aquesta política.

Molts érem els que vàrem criticar durament aquestes decisions, que fórem radicalment desqualificats des de l’ortodòxia neoliberal i els poders establerts. No devíem anar tan errats quan, una dècada més tard la Unió Europea encapçalada per la mateixa Alemanya d’Angela Merkel, que va imposar l’austericidi, i va desterrar als inferns a Grècia, ara aposta per polítiques neo-keynnesianes de més inversió, dirigida a tres grans objectius: l’economia verda, la digitalització i el reforç a les polítiques per combatre les conseqüències socials de la crisi.

Així mateix s’accepta el mancomunament del deute, fins no fa tant, un pecat capital. Encara que cal tenir en compte que el Fons anunciat es divideix en una part a fons perdut, i una altra a crèdits que òbviament s’han de retornar.

Però no tot són flors i violes. Els problemes vindran en el moment de la distribució d’aquestes grans quantitats de doblers. Dos són els conceptes que em preocupen, per una part la tan nomenada col·laboració pública-privada i els nomenats «grans projectes tractors».

A ningú se li escapa el paper que podran jugar les grans multinacionals, totes elles amb potents lobbys a Brussel·les, a l’hora de negociar la distribució d’aquest Fons. El mateix podem dir de les grans empreses estatals, amb els respectius ministeris en el marc de l’Estat espanyol.

També ens toparem amb una greu contradicció. Per una banda la necessitat imperiosa que arribin quan abans possible els doblers necessaris per fer front a la crisi social, econòmica i laboral que estem patint. Per una altra, la importància que molts donem a la necessitat que aquests fons es distribueixin amb criteris estratègics en el marc d’un necessari canvi de model econòmic. Òbviament la planificació d’aquests projectes estratègics és enemiga de les presses. Sobretot si parlem de projectes que s’han de posar en marxa des de les Comunitats Autònomes, els Ajuntaments o de les iniciatives de la societat civil.

A l’Estat espanyol com és habitual, els costa molt conjugar el verb federar. Els entusiasma el comandament únic i quan s’hagi distribuït el gros del pastís, s’escoltaran les iniciatives autonòmiques i/o municipals. Les provinents de l’economia social i solidària i de la societat civil en general ja no sé si arribaran a temps.

A les Illes cal fer mans i mànigues per aprofitar aquesta nova conjuntura, amb una doble direcció: fer front a les necessitats socials i posar les bases per un canvi de model econòmic que ens porti a un futur de diversificació econòmica, sostenibilitat i equitat. Per cert que resulta totalment decebedor que els primers pressuposts autonòmics que es posen en marxa des de que va començar la pandèmia, abaixin les despeses per i+D. Començam malament.

Això ens obliga a no perdre ni un minut més a l’hora posar en marxa la inajornable planificació estratègica. El Govern ha de liderar la creació urgent d’un organisme dedicat a aquesta. Lògicament pensar i implementar els canvis necessaris per a aquest nou model econòmic passa, en primer lloc, per coordinar les iniciatives i plans estratègics del mateix govern però alhora aquesta coordinació ha d’arribar als Consells insulars i als Ajuntaments.

Tampoc es pot afrontar els reptes que ens presenta el futur sense la participació activa de la societat civil. Per això és necessari que el Govern, els Consells i les institucions municipals cerquin espais de diàleg i col·laboració amb la societat civil organitzada. És absolutament imprescindible avançar cap al concepte d’una nova governança democràtica.

Si bé és cert que la Mesa del diàleg social ha jugat un paper important i molt positiu, a l’hora d’abordar solucions immediates i urgents davant l’emergència social que patim, és necessari reconèixer que aquesta nova cogovernança no es pot basar exclusivament amb la participació de dues patronals i dues centrals sindicals, per importants que siguin a la nostra societat. La pluralitat de la nostra societat, avui en dia, és indiscutible i cal comptar amb ella per enfrontar aquests reptes.

A Mallorca s’ha constituït darrerament el Fòrum de la societat civil que representa la majoria d’aquesta pluralitat, consider que és un important avenç per construir aquesta nova governança democràtica.