Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Teresa Mollà

Perquè em dona la gana

Teresa Mollà

De polítics actuals i passats

A Madrid, sembla que vaja a acabar-se el món perquè l’anomenat ‘bloc d’investidura’ recolze el projecte de pressupostos que ha presentat al Govern. Amb esmenes, és clar i és normal. Haver votat el mateix a una investidura no els converteix en partits homogenis i és del tot normal que hi haja esmenes.

Les tres dretes que pretenen ser salvapàtries i que en massa ocasions només saben mentir i tergiversar la realitat per a dur-la al seu terreny, s’omplin la boca de parlar de terroristes i separatistes per a criminalitzar altres opcions polítiques legals i legítimes que han estat votades per molta gent, tot i que no els agrade. I mentre, la ultradreta va arrossegant al camí de l’ultranacionalisme espanyolista que no sols no és patriòtic, és excloent i separatista, a banda de profundament masclista i xenòfob. Però anem on volia.

És curiós que alguns governants del passat tornen als grans mitjans per a entorpir el treball que s’està fent per a poder aprovar uns pressupostos després d’haver-los tingut prorrogats els últims anys. I, el més curiós de tot és comprovar les coincidències d’aquells que, en altres moments no tan llunyans, s’insultaven i es demanaven dimissions. O d’altres que no saben anar-se’n mai de la política de la qual han viscut quasi tota la vida, amb cascarrulles incloses, i que ara pretenen marcar l’agenda política de la nova generació que està al front del Govern.

I és què, com ja he dit en alguna ocasió, hi ha molta gent que no se’n sap anar dels llocs i pretén quedar-se eternament manant i, també en massa ocasions fent el ridícul. I crec que no calen noms perquè segurament els tindrem tots al cap.

I aquesta qüestió té un altre vessant per a analitzar: la perspectiva de gènere.

Qui va estar i ja no està al davant de Governs o formant part dels mateixos i vol donar lliçons d’amb qui i amb qui no poden pactar els actuals governants són tots homes. Clar que hi va haver Governs sencers sense cap dona, això també és cert. Però per exemple, Soledad Becerril no ix de tant en tant donant lliçons a ningú i va ser una de les primeres dones a formar part d’un Govern de l’Estat. O més recentment les, al seu moment, totes poderoses Maria Teresa Fernández de la Vega o Soraya Sáez de Santamaría. Res, no diuen res respecte de donar lliçons a les actuals persones que estan al davant dels partits i del Govern. I vull pensar que tenen opinions pròpies, però almenys són més discretes i se les callen o les comenten en privat.

Les tres dretes que pretenen ser salvapàtries i que en massa ocasions només saben mentir i tergiversar la realitat

decoration

No saber callar i ser un ‘bocas’ et pot portar a fer el més espantós ridícul per voler donar lliçons quan el teu temps ja ha passat, perquè t’han fet fora o perquè te n’has volgut anar voluntàriament. La discreció és una molt bona aliada, però massa sovint s’estan llançant a perdre ocasions meravelloses per a callar.

Tampoc podem perdre de vista que l’avorriment té aquestes coses i si juntes el fet de no saber marxar i no saber callar, el resultat el tenim al cap: puros, iots, teatralització fàtua, arrogància infinita, i sobretot molta irresponsabilitat davant la crítica situació actual. I és que com diu la meua senyora mare: «Hi ha una cosa per a cada temps i un temps per a cada cosa». Però sembla que hi ha gent que ha deixat les càrregues però no els càrrecs. En fi, els seguiren patint, però no sempre en silenci, clar.

Compartir el artículo

stats