Quina joia! Quin plaer! Palma allargarà la seva xarxa de tramvies amb una nova línia que unirà la plaça d’Espanya amb Son Espases. Aquest dimecres ho anunciaren la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el batle de Palma, José Hila. Cert que encara no tenen els doblers europeus ni els del conveni ferroviari, però és qüestió de mesos que poguem arribar sense cotxe fins a l’hospital de referència. L’afirmació es fonamenta en els èxits de les gestions passades.

Recordem que les primeres línies s’obriren l’any 1891 gràcies a la Sociedad Mallorquina de Tranvías. Els primers dotze vagons arribaren de Liverpool i funcionaven amb la força motriu d’uns muls. La cosa evolucionà i el 1916 quedaren endollats a la catenària.

La iniciativa privada, amb el suport incondicional dels polítics de tota ideologia, estengué la seva teranyina de quasi 52 kilòmetres de raïls i cables elèctrics. Des de llavors es pot anar sobre rodes de ferro a Cas Català, s’Arenal, Establiments, el Pont d’Inca o Gènova. Fins i tot hi ha una línia baix terra que, connectat amb el tren, permet enllaçar els pobles de Mallorca i el Moll de la Riba.

Més recentment, la xarxa tramviària ha seguit creixent. S’ha produït algun entrebanc, com per exemple el fracàs de comprar un mono-raïl de l’Expo de Sevilla de 1992 per enllaçar Son Sant Joan amb el centre de Palma. Però la reacció fou immediata. Quan Francesc Quetglas era conseller d’Obres Públiques, Habitatge i Transport, el tramvia girà cap a Ponent per unir la capital amb les zones turístiques de Cala Major, Portals Nous, Palmanova, Magaluf i Santa Ponça.

Durant la batlia d’Aina Calvo es donà el penúltim impuls a la xarxa. Una nova i moderna línia que circula per les avingudes de Palma, passa pel cor del Molinar i dóna servei a tots els turistes de s’Arenal. Un desviament cap a l’aeroport facilita el trasllat dels viatgers aeris fins al centre de la ciutat. La xarxa tramviària de Palma és la més densa del món gràcies als projectes recents promoguts per les nostres autoritats, amb la cooperació institucional d’organismes d’àmbit regional, estatal i europeu. La coherència de les propostes ha permès que els canvis de color en el Govern no causessin daltabaixos en la progressió. També ajuda a tenir un transport modern i ecològic el fet que, contràriament al succeït a altres ciutats, els nostres polítics fossin uns visionaris i mantinguessin aquest mitjà de transport que avui es considera eficient i ecològic.

Seria magnífic, si fos cert. El tramvia original de Palma morí el 1958 perquè, contràriament al que succeí a mitja Europa, els polítics consideraren que una ciutat moderna s’havia de moure amb autobusos impulsats per contaminants motors de combustió. De la línia de Ponent promoguda per Quetglas no en tenim noves des de fa més de quinze anys. L’anunciada per la batlessa Calvo ocasionà molt rebombori, polèmica i, per descomptat, una forta despesa en informes tècnics, però mai es posà un sol raïl. Jaume Matas també proposà un servei de metro a Son Espases com a gran projecte per guanyar un segon mandat. Si miram més enllà de Palma, el tren-tram promogut en temps de Francesc Antich sols ha deixat edificis inútils, una encletxa en el territori i un nou, imprecís i improbable full de ruta presentat també aquesta setmana pel conseller Marc Pons.

Hi ha raons de més per ser escèptics respecte del nou tramvia a Son Espases. L’experiència convida a ser pessimistes i ajudaria a la credibilitat democràtica que els projectes es presentessin en tenir firmat el seu finançament. Però això és somniar truites.