Aquests darrers temps ja ens hem acostumat a contemplar, entre estorats i decebuts, la imparable desfilada cap a l’abisme d’actituds, condicions i aspectes fins fa poc considerats inherents al tarannà democràtic, i en general respectats per molts.
En la baixada cap a l’avenc, que no de neu, s’hi ha sumat el projecte de l’anomenada LOMLOE impulsat per la ministra Celaá. Altra vegada, com va succeir amb la LOMCE, entre d’altres, també ha estat devorat el possible consens que com més va, més enfora s’ha fet. La crisi del consens sembla inevitablement associada a una visió que es mostra incapaç de reconèixer en clau pràctica i operativa la pluralitat dins la nostra societat.
A la paraula consens i a la seva proposta li ha arribat la mateixa buidor i burla que a tants eslògans i discursos polítics. Efectivament, la descreença també ha corcat allò per la qual cosa es sospirava.
El ministerio que presideix la Sra Celaá és a Madrid; però la Concertada, que és l’autèntica damnificada del projecte de llei LOMLOE, en el nostre cas té les cuines a les Illes Balears. De què serveixen els fogons si et tallen el combustible?
Si la Concertada forma part del sistema educatiu de les Illes Balears, és bastant raonable esperar que ara i aquí es vegi què hi ha de veracitat en l’aposta i compromís pel consens i el pacte educatiu.
Parlar de consens i de pacte educatiu i no connectar immediatament amb la intensa experiència de consens viscuda en el sí d’Illes per un Pacte me resulta del tot impossible. Un àmbit en el qual l’existència de la pluralitat present a la societat i en el sistema educatiu va ser o bé reconeguda o bé respectada independentment de posicionaments ideològics també legítims que no compartien en alguns casos la mateixa visió. Però consens i pacte eren un clar objectiu i una indiscutible prioritat.
La crisi del consens sembla associada a una visió que es mostra incapaç de reconèixer en clau pràctica la pluralitat dins la societat
Com no fer memòria de la recepció del document d’Illes per un Pacte per part del Govern Balear, de la trobada amb la Presidenta Francina Armengol i el Sr Conseller Martí March al Consolat de Mar, del Premi Ramón Llull a Illes per un Pacte i de l’aprovació pel CEIB del document definitiu del pacte. Després vendrien les corresponents sessions a la comissió parlamentària.
Ara és el moment de pujar al cim on es recobra la visió de tot plegat i posicionar-se a favor del consens, essent més plurals, més lliures i més iguals. Milers de famílies, d’alumnes, de docents i de la resta de personal dels centres concertats ho esperen.
