Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Munar

Notes de tall

Jaume Munar

Balears, el zero a l’esquerra

Un any i mig després hem comprovat que el REIB d’Armengol tenia les cames tan curtes com la mentida i que la mà d’Espanya amb certs territoris segueix essent tan llarga com segles enrere

Una setmana després de l’esclat del cas Hat, els ciutadans de Balears hem comprovat que no és en l’exemplaritat, sinó en el pressuposts on la política es compromet i es retrata. Amb el darrer projecte de Pressuposts de l’Estat però, més que retratar, la política s’ha delatat. El mes de març de l’any 2019 Francina Armengol va afirmar davant el ple del Parlament que, gràcies al nou REIB, «les illes mai més tornaran a esser discriminades en els pressuposts». Només un any i mig després hem comprovat que el REIB d’Armengol tenia les cames tan curtes com la mentida i que la mà d’Espanya amb certs territoris d’ultramar segueix essent tan llarga com segles enrere.

El més sagnant del darrer desengany pressupostari és que, per primera vegada en dècades, Balears no només no es poden permetre ser solidàries amb la resta de territoris de l’Estat, sinó que necessiten imperiosament que aquesta solidaritat els sigui retornada. Són múltiples els informes que indiquen que les nostres illes seran, amb diferència, la comunitat que patirà amb més duresa la crisi econòmica derivada de la Covid. Tot i això, el PSOE i UP han considerat que en tenim a bastament amb ser els tercers per la coa en inversió per habitant. Els darrers, de facto, perquè Canàries sí que compta amb un autèntic règim especial i Navarra amb un concert econòmic específic. Tanmateix, el govern de Francina Armengol ha sortit a tranquil·litzar-nos, assegurant que les Illes han estat maltractades en els pressuposts però que seran agraciades en el repartiment dels fons de reconstrucció de la UE. Qui no es consola és perquè no vol… tot i que sigui a força de mesclar ous amb caragols i d’ofendre la intel·ligència dels ciutadans més pacients, com feu Aina Calvo quan va afirmar que «sempre hi ha d’haver una comunitat que quedi en darrer lloc». Sempre la mateixa, clar.

Amb tot, és encara pitjor el recurs a la clàusula d’insularitat que inclou el REIB, segons la qual el govern d’Espanya s’obliga a compensar les illes amb inversions fins a assolir la mitjana estatal. Si el Govern balear fa comptes conformar-se amb assolir la mitjana estatal en un moment crític en què les nostres necessitats superaran amb escreix les de la mitjana, és que pot ser és cert que la conseqüència més negativa del colonialisme no és l’espoli de recursos, sinó la perpetuació de la mentalitat colonial. Oposar-se a aquest pressuposts no és una qüestió de dignitat ni d’honor, sinó un deure cívic cap als ciutadans d’aquesta terra que es veuran abocats a la penúria. És segur que hi haurà colzades entre els nostres representants per veure quin d’ells arrisca més la poltrona posant els interessos de Balears per davant els personals o els del partit. S’admeten messions.

Compartir el artículo

stats